Google Website Translator Gadget

diumenge, 26 de desembre del 2010

Saber renunciar


Avui, un bon amic m'explicava que havia estat fent neteja i llençant coses velles. Em tornava a transmetre, amb els seu comentaris, la idea de que per tornar a guardar coses al calaix, calia treure'n les velles, calia fer lloc i desfer-se de totes les coses innecessàries que hi guardava. I es que tots som una mica acaparadors. Guardem, per exemple, roba que no ens hem posat en anys. Doncs desfem-nos de la roba vella i així tindrem lloc pel vestit que ens ha regalat la mama, o pels jerseis gruixuts de temporada, o pel trepant d'oferta comprat al Lidl. De vegades resulta difícil desprendre's de coses que potser han estat molt importants en un passat, però sempre cal fer-ho. La idea sempre es la mateixa: renunciar a alguna cosa, per poder tenir-ne una de nova. No podem tenir-ho tot. Una de les característiques de la societat occidental es la incapacitat per al sofriment i la renuncia. La nostra civilització del confort i la comoditat no vol saber que, una societat incapaç de renunciar és una societat que avança cap a la seva pròpia descomposició. Què seria d'una societat que evita còmodament determinades formes de patiment, i de dir adéu a moltes coses. Finalment seré, per uns moments, menys ateu i os diré una frase atribuïda a Jesucrist: "Si algú vol venir amb mi, que renunciï a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi". 

Doncs jo, aprofitant que ara arriba el final del any, una època en que es sol fer reflexió del passat, i es pensa en nous propòsits de futur, faré autocrítica i em desfaré de coses que fa massa temps que son a dins dels meus calaixos, i d'aquesta manera hi  faré lloc, ja que sense espai lliure no hi podré guardar cap nova cosa. Us animo a fer el mateix.

Bones festes a tots. Espero que tingueu una bona entrada en el nou any 2011.