No abras ese correo: qué hacer ante un mail sospechoso

Hay correos electrónicos que pueden infectar y secuestrar tu PC. Otros intentan robar información confidencial a través del engaño. Y unos cuantos intentan usar tu buzón para multiplicarse y dañar otros ordenadores.
Y es que la tentación de abrir cualquier correo es muy alta, especialmente si parece misterioso o importante. Asociamos el correo a personas de confianza, a mensajes urgentes que no suelen ir a través de otros canales menos “serios”.
Para evitar infecciones dañinas y de consecuencias desastrosas para tu bolsillo, conviene que resistas el impulso de abrir todo lo que entre en tu buzón de correo. Sigue los consejos que enumero a continuación.

1. ¡Si no has solicitado nada, no hagas clic!

Es una regla de oro: si no has solicitado nada a una persona o una empresa, esta no tiene por qué enviarte instrucciones de ningún tipo, ni mucho menos archivos adjuntos. ¿Por qué debería hacerlo?
Empresas e instituciones usan el correo solo para informar, a menos que tú pidas algo, como una nueva clave, o hayas iniciado una gestión que contempla el envío de un correo de confirmación o una copia de alguna transacción
Cuando te llega un mensaje y no consigas reconducirlo a una conversación previa con la persona o empresa indicada en el correo, empieza a desconfiar. Hazte estas preguntas:

• ¿Qué tengo que ver yo con este mensaje?
• ¿Por qué me han enviado este correo ahora?
• ¿Tiene razón de ser lo que me están pidiendo?

Si no consigues contestar esas preguntas, no hagas clic en ningún enlace ni archivo adjunto del correo en cuestión, al menos no hasta haber recabado más información sobre el mismo. Lo que nos lleva a los siguientes puntos.

2. ¿Texto sospechoso? Búscalo en Google

Los mails con estafas o malware suelen tener siempre el mismo texto, a veces con ligeras variaciones. Sus características son fáciles de reconocer, sobre todo si las comparas con las comunicaciones de una empresa real:

• Frases incomprensibles y palabras extranjeras, debidas al uso de un traductor automático: muchos hackers operan desde países donde la ley no puede actuar
• Errores ortográficos e incoherencias en el texto, como si fuera un corta-y-pega apresurado: la mayoría de criminales informáticos tienen prisa y saben generalmente poco de diseño y ortografía
• Imágenes mal encajadas o en baja resolución: han intentado darle una pátina de oficialidad a su correo, pero han tenido que recurrir a imágenes de segunda mano
• Falta de referencias a tu persona: no se usan tus nombres y apellidos ni otros datos que solo una empresa puede conocer, lo que hace que los mensajes tengan un aspecto de plantilla sin rellenar
• Sentido de urgencia: los textos son casi siempre alarmistas y apelan a la emoción más visceral de todas, el miedo. Se hace mención a consecuencias temibles, asuntos de dinero o posibles multas

Copia y pega las frases más extrañas en un buscador y mira bien los resultados: podrás comprobar de primera mano si estás ante un correo legítimo o un posible intento de estafa.

El nuevo mail engañoso que contiene el virus de la policía como adjunto

3. ¿Hay un archivo adjunto? Ni se te ocurra hacer doble-clic

Per se, el texto de un correo nunca es peligroso (a menos que se trate de un chiste muy malo). El auténtico peligro se esconde tras los enlaces y los archivos adjuntos. Estos últimos son los responsables de casi todas las infecciones por correo.
Fíjate en la extensión del archivo adjunto. Las que deben ponerte en alerta roja son:

• Las extensiones ejecutables clásicas: EXE, COM, BAT, PIF
• Los documentos que pueden contener código: PDF, DOC, XLS, PPT
• Archivos de sistema ejecutables: DLL, CPL, MSC, CMD
• Instaladores y archivos comprimidos: MSI, ZIP, CAB, RAR
• Salvapantallas: SCR (¡son programas también!)
• Archivos con doble extensión (por ejemplo, ARCHIVO.DOC.EXE)

Los navegadores más seguros y las aplicaciones de correo más avanzadas suelen efectuar controles por ti -un ejemplo es Gmail-, pero nunca está de más pasar el archivo por un antivirus actualizado.

4. ¿Hay enlaces? Analízalos antes de hacer clic sobre ellos

Otro método que los ciber-criminales usan para atraer a los incautos hacia las trampas son los enlaces falsos o enmascarados. Si estás ante un enlace en apariencia legítimo, pasa el puntero del ratón por encima para ver cuál es la dirección real:

La dirección real se ve al pasar el puntero del ratón (imagen cortesía de Microsoft)

Los enlaces acortados son otra amenaza en potencia, puesto que impiden saber de antemano hacia dónde conducen. Normalmente, las empresas o instituciones no recurren a este tipo de enlaces en sus comunicaciones por correo electrónico.



Para desenmascarar un enlace acortado, puedes usar servicios como UnShorten, que además de desentrañar el enlace cifrado, te indica la reputación del enlace usando los datos de WOT, un conocido servicio de evaluación de sitios web.
[Avanzado] Si eres un usuario avanzado, puedes "diseccionar" el encabezado del mail para ver cuál es su auténtico origen, pero ten en cuenta que este método, amén de complejo, no siempre conduce a respuestas concluyentes.

5. No contestes nunca ni tampoco lo reenvíes

Contestar un correo sospechoso proporciona datos valiosos al cibercriminal. Para empezar, le dice que tu dirección de correo es real y que estás a la escucha, lo que aumenta en varios puntos su valoración en el mercado negro de direcciones.

No contestes nunca un mail sospechoso

No le contestes, pues, pero tampoco lo reenvíes, puesto que vas a hacerle un favor a esos mismos piratas que te enviaron el correo al principio. Acabarías por generar una cadena de correo perniciosa.

6. En caso de duda, contacta a través de otro medio

¿Sigues dudando acerca de la veracidad del correo que acabas de recibir? Ponle un freno a tus impulsos clicadores y piensa en otras formas de contactar a la persona o empresa que se hallan supuestamente detrás del mensaje.

• Si es una persona, llámala, ábrele un chat o envíale un SMS (pero no le envíes un correo)
• Si es una empresa, ve a su página web y contacta a través de su formulario oficial (o llámales)

Por supuesto, si se trata de un mail enviado por un conocido, no lo agredas: lo más probable es que no sepa de qué le estás hablando. Es posible que su buzón o dirección hayan sido suplantados o secuestrados para enviar correo fraudulento.

7. Usa un navegador seguro y lee tu correo a través del web

Los clientes de correo clásicos, como Outlook Express, son muy vulnerables ante todo tipo de ataques por correo. La única línea de defensa ante mensajes maliciosos que llegan a Outlook o Thunderbird es un buen antivirus con protección residente.
¿Nuestro consejo? Usar un cliente web (GMail, Hotmail, Yahoo! Mail, etc) en un navegador seguro (Chrome o Firefox).

Un virus detectado por Gmail, que impide bajarlo (imagen de AskDaveTaylor)

Lo primero asegura que el contenido del correo haya sido escaneado por los sistemas de seguridad usados por los proveedores de correo, mientras que lo segundo dificulta que el malware pueda llegar a tu ordenador.



Fuente:  No abras ese correo: qué hacer ante un mail sospechoso
Por Fabrizio Ferri-Benedetti 

Why the movie and blanket option is better than sleeping with someone. The sofa has no friends or parents.

All we carry inside an octogenarian, fighting constantly for control our whole being. It comes out on certain occasions timidly, like when we were shocked to see an artist doing twerking, when we calculate the price of something in pesetas (previous Spanish currency), when we dance a minuet or, alarmingly, when to pick up the phone a boost from another era makes us pronounce that ridiculous "digamelon?" (old spanish joke).

Anyway, the real struggle between 30-year successful  "GQ" reader and Mr. eighty occurs on a Friday around 9 pm when two possible contrasting scenarios arise, generating a debate within us that laugh at 'Sophie's Choice': movie-and-blanket, or be once and for all with that woman who always answers your whatsapp with many emoticons (wink, wink).

You might think that the second option is the best, but if the mass determines to find love is the current fashion, would not immediately become mainstream? (and the mainstream, you know gives us allergy). Will you blindly follow what the Leviathan that, after all, is the same who opted for diamond earrings, men's shirt with cleavage, and vest? Of course not. And as hunters trends we are, we notify you that "the new black" is becoming Vicomte in France, and die just killed by your butler. To reach that end, we will convince you why movie and blanket is better than the remote possibility of going to bed with someone.

1. COMFORT FACTOR
Movie and blanket is a plan that you can do in pajamas. And anything you can do in pajamas beats everything else. Think about it, the pajamas only brings good things: you sleep in pajamas, you eat breakfast in pajamas, you abandon groups of "whatsapp" in pajamas. What are you doing dressed? You go dressed to work, you go dressed to the bank, yo go dressed to funerals. People who have succeeded in pajamas: Hugh Hefner. People who have triumphed dressed: Mariano Rajoy (President of Spain, widely criticized). Everything is boring and depressing without needing to put ourselves arbitrarily at any time.

Also, do not forget that if you're going out with the intention of going to bed with someone, comfort disappears when you wear your "underpants to succeed."

2. TIME FACTOR
The time and effort you invest to reach the main goal of the night (sex!) is exaggerated because of your high expectations. Don't forget that everything you're anticipating when you wear deodorant and dance in front of the mirror with a goofy smile, for the moment only exists in The Land of Imagination. And that country is specialized in go to war against your hopes and annihilate your dreams.

On the other hand, the time you invest in the plan "movie and blanket" is two minutes in putting the movie, and thirty seconds to cover yourself with the blanket. Not to mention the two and a half hours elapsed between Jack wins a poker game until just a damn iceberg ends the greatest love story of all time.

3. SAVER FACTOR
You just have put a foot on the street, you're already spending money. Furthermore, if your plan for tonight is to have a date, even though you two pay things in half, you better not do the sum. With the money you'll leave in bars and restaurants you can buy a bottle of Moët, rent the famous chef Ferran Adria for fry some croquettes, and pay the taxi to home (to her, and to Ferran).

4. NERVES-OF-A-TEENAGER FACTOR 
Dates, like a job interviews, always manage to provoke our nerves. We hoarsely, trying to impress the person in front, taking him/her into our achievements and merits, and ended up talking of Carlos, the accountant, who steals the coffee capsules to take it to home. I can't think in any else more mundane.

With "movie and blanket" no worldliness or boredom. In an hour and a half, for example, '(500) Days of Summer', you will have more witty phrases than in a four-year relationship. Because although in your head that date arises wonderful and ends in success, in real life the  elevator's conversations are not eliminated from the 'final cut', the 'long take' since you leave your house until you get to the restaurant don't go accompanied by songs from The Smiths, and the "wild and dreamy" girl that freaks with Amelie, is not Amelie, and spends more money on whiskas (cat's food brand) than in whiskey.

5. D-DAY FACTOR
The day after. Let's say you have achieved your target, which is to lie next to the girl of your dreams. Start the emotional crisis. "What does it mean?", "Where are we going?", "Does this make us friends-couple?", "Should I call her?", "I'm not ready for a relationship! I thought I still had a week to live!"

On D-day after a crazy night of movie and blanket, all are advantages: you wake up without a hangover, the sofa never will reject your hugs, blanket never demands an explanation, and if you suddenly discover that, despite a wonderful evening together, the sofa and you don't work together, there will be no long-term complications or hard feelings, because, friends, your "IKEA's customer support" is always available to exchanges and returns.


Translation (sorry, so sloppy), from original GQ article: http://www.revistagq.com/la-buena-vida/sexo/articulos/peli-y-mantita/20779

Arthur Rimbaud en la veu de Corto Maltès

SENSATION / SENSACIÓ / SENSACIÓN / SENSATION


Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers,
Picoté par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
Je laisserai le vent baigner ma tête nue.
Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
Mais l'amour infini me montera dans l'âme,
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature, - heureux comme avec une femme.


A l’hora baixa blava de l’estiu, aniré pels senders,
picotejat pels blats, a trepitjar l’herba menuda:
somiador, sentiré la seva frescor sota els peus.
Deixaré que el vent mulli el meu cap descobert.
No parlaré pas, ni pensaré res,
però l’amor infinit s’alçarà dins la meva ànima,
i aniré lluny, molt lluny, com un bohemi,
per la Natura, - joiós com amb una dona.


En los atardeceres azules de verano iré por los senderos,
picoteado por el trigo, a pisar la hierba menuda:
soñador, sentiré su frescura bajo mis pies.
Dejaré que el viento bañe mi cabeza desnuda.
No hablaré ni pensaré nada,
pero el amor infinito ascenderá en mi alma,
e iré lejos, muy lejos, igual que un bohemio,
por la Naturaleza, - feliz como junto a una mujer.


Blue summer evenings, pricked by stalks of wheat,
I’ll walk the paths, crush short grass where I tread:
Dreaming, I’ll feel its coolness on my feet.
And I shall let the wind bathe my bare head.
No words, no thoughts: but in my soul will grow
A boundless love, and, like a Romany,
Far, very far, through woods and fields, I’ll go,-
Happy as if a woman walked with me.


Arthur Rimbaud  (Mars, Març, Marzo, March 1870)

Alta Fidelitat (High Fidelity, 2000)

Un ruptura sentimental pot fer que els teus fonaments trontollin i de quina manera!

Amb el seu bon fer habitual, Stephen Frears adapta una exitosa novel·la de Nick Hornby que versa sobre la crisi amorosa i per extensió, vital, del dependent d'una botiga de discos al que acaba de plantar la seva núvia. Amb una encertada combinació de comèdia i drama, la pel·lícula serveix al mateix temps com a anàlisi personal i retrat musical i sentimental d'una generació que va créixer amb els vuitanta i va travessar el meridià dels trenta al començament del nou mil·lenni.

 

El personatge de John Cusack, flamant exponent d'aquesta generació de "peterpans" de camí al "País de Mai Més" es jalona de vells discos i emblemàtiques pel·lícules, tracta de recuperar l'equilibri sobre el seu eix existencial i per a això, ha de revisitar el passat, amb el consegüent gir a la maduresa que comporta el adonar-se de el infantils que són les seves percepcions sobre els altres i sobre si mateix. Assumir els seus propis errors, adquirir una perspectiva més global i més adulta sobre el món, aclarir els seus sentiments cap a les persones que l'envolten i, en definitiva, créixer i evolucionar cap al futur, no constituiran tasques fàcils per al protagonista, com tampoc el constitueixen per a ningú que sigui una mica autoconscient de què va això de la vida.

Rob Gordon (Cusack) fa memòria, per què totes les seves històries han fracassat? El problema és seu o de les seves xicotes? Han jugat amb els seus sentiments? S'han aprofitat d'ell? O és que no serveix com a parella?

Tothom s'ha fet alguna vegada aquestes preguntes, i aquí rau el que fa gran a aquesta pel·lícula, un sentiment tan afí i tan estès que és impossible no sentir-te identificat amb el seu pobre protagonista.

La gelosia, la depressió, la recerca de nous "objectius", la competició amb l'ex-parella per superar-ho millor, la ràbia, el dolor .... i després d'aquest llarg procés, només et queda buscar en els més profund de tu i preguntar-te si realment has fet tot el que estava a les teves mans i com afrontaràs el dia a dia sol.

Per a alguns la importància d' "Alta fidelitat" va més enllà del que cinematogràficament parlant sigui o no (que sí que ho és) una bona pel·lícula. La màgia d'aquest film consisteix sobretot en sentir al teu cap la frase "eh! Això m'ha passat a mi" contínuament mentre veus tot el que li passa al magníficament retratat personatge protagonista, estupendament interpretat per Cusack. És un tio neuròtic, infantil, bastant friki i que, encara que probablement sigui ell qui no para de cagar-la, assumeix el paper de víctima davant del món. També és un tio que té una única passió, la música, però que no té el suficient valor per dedicar-s'hi, refugiant-se en canvi, en una decadent botiga de discos. Rob (Cusack) assumeix el paper de crític des del seu taulell al costat dels seus companys de treball, qui són tan fanàtics del pop i el rock com ell, elaborant contínuament les seves famoses llistes de "les 5 principals" per a tot (millors i pitjors pel·lícules, grans frases, millors cançons, ties més bones ...). Però el millor, i tema central de la pel·lícula, és la relació de Rob amb les dones. La seva novia l'acaba de deixar perquè encara que l'estima, està farta d'estar amb un nen de 30 anys, i se n'ha anat amb un home més "madur". És llavors quan Rob ens explica en primera persona les històries de "les 5 principals" dones de la seva vida i comencem a conèixer-lo (o veure'ns a la tele sense més) de veritat, tot això al ritme d'una magnífica banda sonora, una granada selecció que va des Queen a Belle & Sebastian, passant per Bruce Springsteen, Elvis Costello, Love, Stevie Wonder, i molts d'altres.

Tots els sentiments que anem veient en Rob (frustració, recerca de "alguna cosa" sense saber molt bé el què, ràbia, obsessió, dolor, tristesa, buit, nostàlgia, ...) són exposats amb un gran realisme però també amb un encantador sentit l'humor, i ens fa veure'ns retratats en la seva pell (o almenys als que admetem tenir una personalitat una mica obsessiva i bastant complicada). "Alta fidelitat" és tendra, àcida, nostàlgica, divertida i trista, dolça i amarga ... i un gran retrat per a tots aquells amb aquesta estranya qualitat de ser estimats i odiats per una mateixa persona a parts iguals.

23rd of April: Day of Saint George, of the book and the rose

On Saint George’s, a rose and a book. This tradition, which combines religion
with the rose as a symbol of love and the book as a symbol of culture, has
turned the 23rd of April into the fondest, most shared and celebrated day for all
Catalans.

Saint George: history and legend
In spite of the profound devotion that Saint George received in Europe during
the Middle Ages, very little is known of him as a historical character. A Roman
soldier and a Christian, he went through martyrdom around 303 because he did
not abjure his faith. The name Georgius means farmer, and perhaps for this
reason the catholic commemoration was fixed on the 23rd of April, in full Spring;
this would also partly explain why popular traditions turned him into the
protector of harvest. His bond with the season and his patronage over lovers
put him also in direct relation with the Roses Fair, which, since the 15th century,
takes place in the courtyard of and all around the Palace of the Government of
Catalonia.



Contrary to the small amount of historical information available, the legend
around Saint George is extended and well rooted. A widely spread tradition in
the Middle Ages explained that Saint George’s martyrdom had lasted seven
years, before a court consisting of seven kings. That version, which assigned a
great tenacity to the saint, as he did not abjure his faith throughout seven years
of torture, was condemned even by Rome, but it justifies the fact that the young
knight was invoked as the patron of the knights and of the Byzantine empire. In
those days, his help would be sought to fight against the ‘infidels’, and he was
chosen by Georgia, Serbia, England, Greece, Aragon and by the Catalan
countries as their saint patron. Legends and traditions also appeared
concerning his giving help to Christian armies.

 

The most popular tale, written by Jacobus de Voragine in the Golden Legend, is
the one that describes Saint George’s victory over the dragon. In an unknown
country named Silene, a dragon kept the inhabitants under the spell of terror. In
order to soothe him, they would offer him periodically a lamb or a young maiden
drawn by lot. One day, though, the king’s daughter was the chosen victim; Saint
George set her free and defeated the dragon, and the damsel, the king and the
whole population were converted to the Christian faith. Since the 13th century,
the image of Saint George mounted on a white horse, freeing the maiden and
defeating the dragon, has been the most popular of all.


Sant Jordi: Day of the book and the rose
 It is very difficult to set a date to establish the beginning of the popular Catalan
tradition consisting of offering roses on Sant Jordi’s day. It has to be a very
ancient one, since there is evidence of the celebration of the Roses Fair on the
occasion of Sant Jordi’s day since the 15th century. This very fact tries to
explain the link existing between the popular tradition and the symbolism of
courtly love represented by the rose. However, beyond, all possible theories
that might justify a tradition, the most important thing is that it has remained
alive, and that it is an unmistakable symbol of Catalonia.



In 1926 Spain established the 23rd of April as the Day of the Book because this
date coincided with that of Cervantes’ death; this fact annoyed England, which
already celebrated the very same day for being that of Shakespeare’s death.
The celebration took quickly root in Barcelona and it was expanded in
Catalonia, but the official purpose was gradually lost, as it coincided with the
saint patron’s day. While in other places the festivity survived only vaguely or
disappeared, in Catalonia it became one of the most celebrated popular events,
and, indirectly, it helped to encourage the diffusion and sale of Catalan books.
 And so, in Catalonia the 23rd of April is Sant Jordi’s day, the day of the rose and
the book: the day of the Saint Patron, of love and culture. All in all, it is a day of
civic virtue, of culture and respect among all those who live in Catalonia and,
therefore, among all the individuals and the cultures of the world.

Cavall de Troia

Durant els últims temps han anat apareixent cars videoclips musicals amb grans innovacions tècniques, com el de 24 hores de música del vídeo de Pharrell, o el vídeo interactiu per “Like A Rolling Stone” de Bob Dylan, en el què es pot "fer zàping" per les imatges com si d'un televisor es tractés, amb una total sincronia dels llavis de tots els individus que apareixen en els diferents canals.

No obstant això, i impressionants com són aquests, res en comparació amb el nou vídeo del músic francès ALB.

De fet, anomenar-lo “vídeo” és incorrecte i confús. Per veure’l cal descarregar un petit programa i acceptar els termes i condicions, que en aquest cas recomano no llegir-los primer, ja que contenen uns spoilers . Encara que, òbviament, si ALB volia realment alliberar un virus informàtic mundial a través d’un troià, cosa que era realment pot preocupar-te en algun moment després d'executar el programa, llavors jo mai t’he donat aquest consell (de totes maneres, algun de vosaltres llegiu alguna vegada la lletra petita dels llarguíssims contractes dels programes que descarregueu al vostre equip?) .

Naturalment no vull arruïnar la sorpresa, però diré que això pot ser l'únic vídeo de música que podria causar que la seva parella et deixi, tot i que no implica cap nuesa. L'element de vídeo està bastant ben fet en si mateix, amb diversos clons portadors d'espases, organitzant enrenou en una casa, mentre l'amo està prenent una dutxa al pis de dalt. Els clons vessen la llet per tota la cuina , s'empassen el seu whisky, trasbalsen el guarda-roba de la seva dona i, el més atroç de tot, maten un dels seus peixos de colors. Sembla que estan anant massa lluny, fins que veus el que fan amb ell ...

Hi ha una mica d'abús de “quarta paret” al final que et semblarà de baixa qualitat, fins que t'adones que el caràcter no només ha trencat la quarta paret, si no que l’ha fet volar en mil trossos i pràcticament ha saltat a través d'ella dins el teu món. Si bé no vull donar el resultat del partit abans de començar, el que passa a continuació és molt intel·ligent i una excel·lent manera de promoure una cançó. Si vius a París, hi ha alguns elements encara més interactius, que incorporen diversos llocs de tota la ciutat i fins i tot l'aplicació de taxi Uber. Un cop més, si vols mantenir la teva relació sentimental, descarrega’l a l'ordinador d’algun company ...

Condueix el teu cotxe

Tenia poc més de vint anys. Conduïa descamisat i amb les finestretes baixades, asfixiat de calor en un Opel Kadett del 79 que li van vendre al meu pare per cent mil pessetes, i que després vaig heretar jo. Semblava que fos a desmuntar-se cada vegada que m'acostava a 110 per hora. El conduïa a poc a poc però feliç, cantant i ballant al seient. Amb aquest cotxe fugia dels merders de casa i em tornava a Granada, on estava la meva xicota, la meva pau i el meu estudi a la Plaça de la Trinitat. Com no anava a estimar aquest Kadett si em donava la felicitat?.

Des de llavors ho he tingut clar. Un home ha de ser propietari de la seves coordenades. Poder plantar-se en un lloc quan calgui i poder tocar el dos quan sobra. O quan li dóna la gana.

Per això val un cotxe. Per decidir on es menja un dissabte mirant Google Maps i no el plànol de metro. Per tornar a casa per Nadal i escapar-se quan els cunyats comencen a prendre el control. Per fer-se un roadtrip amb amics que acabi com a The Hangover: Sol espatarrant, deshidratació i "què cony va passar ahir a la nit".

A ningú li desitjo jo conèixer en la distància a la que pot ser la dona de la seva vida i haver de dir-li, per Whatsapp, que per al divendres ja no queden bitllets de tren per poder visitar-la o que "el vol de Ryanair surt massa aviat i no em puc escapar de la feina" , que "ho deixem per més endavant, per a un altre cap de setmana que vingui millor". A ningú. Perquè igual que en el comerç, en la vida hi ha molt de location, location, location.

Amb un cotxe saps que després d'un "què collons", un Redbull i mig dipòsit de benzina pots plantar allà a temps per al sopar. I si després no surt com que esperaves, doncs vrooom , vrooom i a una altra cosa. O a un altre lloc.

Subvencionen els vols de Ryanair però graven amb vint impostos la gasolina i la conducció. La gent va en avió com bestiar i a sobre aplaudeix al aterrar. Viatjar avui és un acte de grup en què l'individu es dissol en el grup touroperat. Per això mai ha tingut més sentit cremar pneumàtic tot sol. Conduir el teu propi cotxe és un acte d'autoafirmació, d'individualitat. De "jo sóc jo".

Parlo de sortir del traçat del Alvia, de descobrir els racons dels mapes. Carreteres regionals, comarcals ...  De programar el TomTom perquè eviti autovies i ens doni rutes amb corbes. Beneïts algoritmes.

Conduir també cura les penes. Al volant, velocitat més o menys constant, conduint tranquil, un remuga les coses d'una altra manera, com dedicant menys recursos. I així, poc a poc, va mastegant preocupacions i acomodant dimonis. Tot es va col·locant al seu lloc. Carretera i manta com a recepta per a l'ansietat.

Cal parlar més de cotxes. Ho faré, segur. De les marques, els models i les formes de conduir. De preparar el playlist amb la mateixa cura amb què es prepara una ruta. De les litúrgies abans de girar la clau del contacte. De conduir amb sol i sense capota, amb pluja o amb nit tancada .

Ser més lliure. Més amo de la teva vida i els teus moments.

 Javier Cañada

(Designer at Caoba App · Boss at Vostok Studio)