El novembre passat va aparèixer a la xarxa el teaser tràiler d'un curtmetratge conegut sota el nom de Blinky. Sota la direcció de Ruairí Robinson, la seva premissa ens temptejava aleshores la història d'un nen (Max Records, de Where the Wild Things Are) i el seu robot, encara que no precisament en l'estil "per a tota la família" que es podria esperar. Hi havia alguna cosa estranya, freak, en el material, que feia dubtar de la dolça aparença presentada. I tant que no estàvem preparats per al següent material, que indaga les dinàmiques de l'oci tecnològic i com s'afecta l'experiència simplement perquè l'usuari en qüestió vol canviar ràpidament la seva joguina per la següent versió.
Aquesta història us recordarà amb tota seguretat a la esplèndida IA de Steven Spielberg, però amb un gir desagradable i truculent. Encara que no tots els plànols del robot estan assolits del tot, podem afirmar que en conjunt estem davant un producte de molta qualitat, tant narrativa com visual. La construcció del suspens fins a l'última escena ens farà pensar en el director com un valor a tenir en compte en el futur.
Ruairí Robinson va ser durant una etapa un contendent ferm per fer-se amb la direcció de la versió d'acció real d'Akira, però com és lògic, el seu escàs bagatge cinematogràfic va afectar negativament a les seves possibilitats. El curtmetratge és pertorbador i inquietant, però alhora és un interessant estudi sobre com podem empatitzar amb un objecte inanimat com Blinky.
Us recomano a ulls clucs el visionat del curt, i espero que m'expliqueu que us a semblat. Us recomano que espereu a ser a casa per veure-ho tranquil.lament, no fos cas que el vostre cap comenci a mirar-vos malament.
Entrades
