Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi
d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres
allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu
esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc
un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i
nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves
alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven.
Era l'estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el
terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una
persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van
assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es
sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge.
Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la
vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer
durant molt de temps, i el monstre se'n deuria sentir satisfet, car va deixar
de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos
la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove,
gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia.
Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i
inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de
qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos
sacrificada. La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va
començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veïnat, desconsolat,
mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va
presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura
tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa,
puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El
cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a
ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per
matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de
Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb
gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i
d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia
pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El
monstre va seguir tot mans i estamordit a la princesa. Tot el poble de
Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb
el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el
seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el
forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que
havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre
el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I
així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no
havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué
misteriosament, talment com havia aparegut.
(Text extret del Costumari Català de Joan
Amades)
La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre.
Feliç diada a tots i totes.
Entrades
