Google Website Translator Gadget

dimarts, 30 d’agost del 2011

Amor Fati
















Nietzsche considera que l'home pot -si vol- fortificar i engrandir, enmig de les adversitats més brutals i encara enmig de la malaltia ("mai he estat tan feliç amb mi mateix com en les èpoques més malaltes i més doloroses de la meva vida") . "La meva fórmula per expressar la grandesa en l'home és amor fati (amor al destí): el no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni en el futur, ni per tota l'eternitat. No només suportar el necessari, i menys encara dissimular-ho, sinó estimar-lo "

Alguns dels mals decisius que ens afligeixen són inevitables. No estan en el nostre poder. Mor una persona estimada, i no vam poder fer res per evitar-ho. Diverses corrents de pensament -entre elles el estoïcisme i el budisme- conflueixen a subratllar la necessitat d'acceptar les circumstàncies adverses i el dolor. Acceptar el canvi, encara que és dolorós. Acceptar que el dolor és part de la vida. Pateixo, llavors existeixo. "De homes és sentir els mals, i feblesa no patir", diu un refrany popular.

A aquesta acceptació del dolor el budisme la va anomenar “desinterès” i l'estoïcisme, “amor fati” (amor pels fets). L'amor fati no és l'acceptació passiva de la resignació sinó l'acceptació valent del que passa. El que és inevitable no ha de lamentar-se en excés. Una cosa que ja ha passat no pot canviar-se, de manera que és inútil perdre temps pensant que podria haver estat d'una altra manera. Els mals inevitables cal suportar-los i reservar la nostra energia per estalviar-nos els mals evitables.

Amor fati és una frase llatina que es tradueix «amor del destí» o «l'amor a la destinació». S'utilitza per descriure l'actitud de qui veu tot el que li passa a la vida, inclòs el sofriment i la pèrdua, com a positiu. És a dir, un sent que tot el que passa forma part del procés en el que el destí arriba al seu objectiu final, i així ha de ser considerat com a bo. D'altra banda, es caracteritza per l'acceptació dels esdeveniments que ocorren en la vida.

 "No pretenguis que el que succeeix succeeixi com vols, sinó estima'l tal com succeeix, i tindràs sort. Educar és això: aprendre a estimar les coses tal com vénen", va dir Epictet.
L'inconvenient, és clar, és que no sempre és possible estimar tot el que ens passa. Segur que Epictet podria suportar tan impassiblement el suïcidi del seu millor amic? Com podríem voler 'tal com ve' la violació d'un nen? És fàcil suposar que a la fórmula d'Epictet li falten algunes dosis de realisme. A més, no està molt clar que el camí cap a la saviesa i la serenitat hagi de transcórrer necessàriament per les dolces sorres de la resignació. Nietzsche, un destemperat enemic de l'ideal ascètic, va sostenir igualment que la fórmula per expressar la grandesa de l'home és l'Amor Fati: "No voler que res sigui diferent, ni en el passat ni en el futur".

Em quedo amb les paraules del gran filòsof, polític i eloqüent orador romà, Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca:

"Ningú em sembla més desgraciat que el que
mai va experimentar una desgràcia. Pensa que
entre els mals que semblen tan terribles, no hi ha
cap que no puguem vèncer, cap sobre el
qual no hagin triomfat els grans homes.
¡Sapiguem triomfar també nosaltres sobre alguna cosa! "

I per ilustrar musicalment aquesta entrada en el meu blog, aquesta cançó de l’Ernest Green, conegut en l'escena musical com Washed Out.


Dont try, you'll find
Was not your fault
The goal, reach out
The choice is yours to find

Design, you've got
The life to guide
Your faith decides
The world's your goal to find

Relax, slow down
They'll hope, design
Even though he's hard to forgive
When you can't just fall in love
Just to know your thoughts you know that
You'll be all right in time

Design, you've got
Your life to guide
Your faith decides
The world's your goal to find

Design, you've got
The life to guide
Your faith decides
The world's your goal to find