Google Website Translator Gadget

dimarts, 23 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Diumenge 21 i Dilluns 22

Dia de tornada a casa. Després de passar tot el dia voltant pel carrer, d'una forma força pausada, tastant les últimes delicatessen i notant l'aire marítim a la cara desde la plataforma dels típics Tramvies que amb calma van recorrent les principals avingudes de la ciutat, agafo les maletes del hotel i amb un Bus-Shuttle vaig cap a l'estació del Airport-Express, el tren que uneix el aeroport amb la ciutat. Desde aquí puc facturar els 22 Kgs de maletorro que porto. Quin descans!!.
 
Al aeroport m'acompanya la meva amiga Waina, que tant bé s'ha portat amb mi. Fem un cafè i ens diem adéu. Ara cap a passar el control de passaports. Cap problema. I ara cap al avió.
 
En l'avió, aconsegueixo dormir una mica i en arribar a Zurich, cap a córrer. L'avió cap a BCN surt en breus moments!. 
 
Una vegada a Barcelona, descobreixo amb sorpresa que ja no cal esperar una eternitat a les maletes. Ara a la nova terminal T1 tot va força més ràpida. Menys mal. I la meva maleta es de les primeres. Després, el meu amic Sergio me passa a recollir i cap al barri de Sants, on faig un entrepà de truita de patates, amb el pa sucat amb tomata, i una cervesa, que me l'he guanyada, jeje.
 
I ara cap a Lleida.
 
Resultat: el viatge val la pena. Ho he passat molt bé.
Per tornar-hi.
 
Adéu!!

Viatge a Hong Kong - Dissabte 20

Avui he estat voltant com sempre, però he agafat un dels ferrys que creuen l'estret entre l'illa principal i el continent. Es tracta d'una flotilla de vells transbordadors que estan en actiu desde fa més de 50 anys. Si teniu ocasió de veure una pel·lícula antiga, que vaig veure fa anys, "El mon de Suzie Wong" (http://www.imdb.com/title/tt0054483/), veureu el Hong Kong dels anys 60 i els vells ferrys ja hi eren, amb el mateix color i el mateix so. Ha estat molt emocionant.
 
Avui també ha tocat fer un altre cop el de sempre: caminar, voltar, provar coses noves, com per exemple el menjar fet al carrer. Tot sovint es millor no fer cas de les olors, i tastar els deliciosos menjars fregits al instant en líquids, que poden haver estat en el passat oli, però que potser ja fa massa torns que no s'ha canviat. De totes maneres, per aquí se'n gasta molt d'oli. Per la nit sempre veus gent carretejant garrafes metàl·liques buides d'oli o cartrons.
 
A l'hora de dinar he fet una sopeta i diverses carns en salsa amb un gran vol d'arròs blanc amb verdures. mmmmm ... yum!
 
També he anat a veure la "simfonia de llums". Es tracta d'un espectacle que fan cada dia a les 8 de la tarda. Una quarantena d'edificis de l'illa de Hong Kong emeten llums i làsers d'acord amb una música que sona en la costa de Kowloon. Resulta bastant espectacular. Sempre hi ha un munt de gent mirant-ho.
Ho podeu veure al Youtube a: http://www.youtube.com/watch?v=DcA_IHEEIBU
Ahh!! i entre 7 milions de persones que viuen a Hong Kong, i contra tot pronòstic, m'he tornat a trobar amb El Josep Gombau, l'entrenador dels Kitchee i la seva dona la Romina Pastor. Resulta força sorprenent, jeje. Son molt majos.
 
 
Després he anat a veure una peli estil Imax, al Museu de l'Espai, i cap a Mong Kok, un barri on pots comprar tota mena de coses i on hi ha un "mercadillo" diari de "Fakes", de material no original, moneders, rellotges, i d'altres coses, tot copia, jeje.
Un bon refresc a base de fruita i boletes d'arròs, i cap a casa.`
 
Demà es el dia de la tornada. Espero que no hem passi com quant vaig tornar del Japó, que al aeroport de Kasai se me van quedar una part del bitllet del vol de l'escala a Frankfurt i vam haver de comprar 2 bitllets nous per poder tornar, a part del munt d'hores tirats al aeroport.
 
Ens veiem a Lleida!!

dilluns, 22 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Divendres 19

Avui he passat el dia al Ocean Park. Es un parc d'atraccions, estil Port Aventura. Quin munt de gent!!. Ull: cal que tingueu en compte que no he anat mai a Port Aventura, així que només sé de oïda que s'hi fan moltes cues. Aquí, a l'hora d'entrar a certes atraccions, com la d'un aquari gegant amb centenars d'animals, havies de moure't amb la gent. Era una riuada humana. Crec que tinc fotos. Ja les veureu al meu picasa. Tot i això, un dia divertit. El moment curiós ha estat quan he conegut una parella catalana. La noia li estava dient al noi: Aquest noi (me senyalava) sembla català (bon ull). Jo me giro i els hi dic: de on sou? Després del primer moment de sorpresa, ens presentem i descobreixo que a aquesta parella ja la havia vist abans. Son uns dels protagonistes d'un dels capítols del programa de televisió de Cuatro "Callejeros Viajeros". En un dels programes, emetien un reportatge sobre gent que viu a Hong Kong. Aquest noi, que entrenava a una de les seccions menors del Futbol Club Barcelona, el fan fitxar els d'un equip de la lligueta que fan a Hong Kong. A ell i 4 jugadors més catalans. Amb les dones, van decidir acceptar l'oferta i cap Àsia. Li han ofert renovar i s'ho està pensant. Son molt simpàtics. L'any passat, el noi va estar entrenat un equip a Dubai. Quina vidorra!!.
Aquí teniu els links per veure el reportatge (son 7 parts):
 
 
I després, amb manual a la mà, hem buscat un restaurant d'una llista dels millors locals barats de la ciutat. Em acabat en un restaurant indi, on he fet un curri de Dahl (llenties, algo picant) i un té indi (mes aviat normalet, amb llet). Estava força bo. Ara, no hi aneu amb manies. Es tracta d'un petit local, i menges al carrer, amb no massa salubritat, jeje. De totes maneres, boníssim.

Viatge a Hong Kong - Dijous 18

Avui ha estat un dia de passeig per jardins. He anat a diversos jardins de la ciutat. En especial un d'ells, d'un estil tipus japonès. Tant de bo algun dia puguem tenir, a les nostres ciutats, jardins tant ben cuidats i respectats com aquest. Cal reconèixer que els habitants de Hong Kong estan molt mes civilitzats que nosaltres.
 
Un dels jardins està situat on just hi havia la ciutat murallada de Kowloon, fins la seva demolició, la ciutat més densament poblada del mon. Vieu foto del abans i foto del després. Increïble

divendres, 19 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Dimecres 17 (Part 2)

Finalment vaig aconseguir entrar a la petita regió semi-independent de Macau, la nova "Las Vegas" d'Àsia, amb casinos com els de la original, amb tot de taules on gastar petites fortunes amb jocs d'atzar, i on pots comprar tot allò innecessari, però que mola, jeje. Només hi he estat unes poques hores, i al final no he vist la vella Macao, però no passa res. Quin fart de fer cues. Al arribar a Hong Kong, he fet dues vegades la mateixa cua perquè tenia un dels papers d'immigració equivocat. La meva amiga Waina, que també ha anat a Macao amb mi, ha hagut d'esperar un munt d'estona, la pobra, ja que ella te una cua preferent d'entrada al país, i els garrulos estrangers com jo hem de passar amb el poble planer, jeje.  Això sí: totes les cues estan totalment controlades per dotzenes de policies i assistents. Impossible despistar-se, però cal vigilar amb els Tailandesos, ja que es volen colar sempre, jeje. Al tornar a Hong Kong hem estat a la zona de marxa nocturna, on es troben tota la White People (europeus i americans) i pots fer unes cerveses pel carrer. Es com estar a una zona de marxa de la platja tarragonina, a Espanya, jeje. He menjat un deliciós Häagen-Dazs de Bailey's i a plegar, cap a casa. Demà toca passeig per la city.

dijous, 18 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Dimecres 17 (Part 1)

Ara si que he viscut l'autèntic Hong Kong Lifestyle. He volgut agafar un Ferry Turbojet que en 1 hora el porta a la veïna Macau, antiga colònia dels portuguesos, i actual "Las Vegas" d'Àsia. Lo del lifestyle es perquè m'ha tocat fer cua a tot arreu, i no pas poca cua! A més, al ser un territori amb un sistema independent, cal fer control de passaport a la sortida de Hong Kong, i a l'entrada de Macau. Son les 4 de la tarda, el meu ferry de tornada es a les 8 i encara no he entrat a Macau!

Viatge a Hong Kong - Dimarts 16

Avui he agafat un dels vell tramvies per anar a agafar el petit Peak Tram que puja vertiginosament la muntanya de Victoria Peak. Llàstima de la vista. Continua fent boira i plugim, però puc veure una mica les espectaculars vistes. A dalt de tot del pic hi tenen muntat un gran complex de botigues i restaurants, i un museu de figures realistes de gent famosa. No em puc resistir i em faig una foto amb el James Bond (Pierce Brosnan). Per cert, passejant pels carrers del centre, resulta increïble veure la gent fent llargues cues per entrar a pagar una pasta llarga en alguna de les cares botigues de marca, com Louis Vuitton, o d'altres, i les esperes asseguts en còmodes cadires a les luxoses joieries que abunden per aquí. Clar que no tothom pot entrar a gastar la pasta d'aquesta manera, però les coses han canviat a Xina i hi ha una nova classe social de gent amb un cert poder adquisitiu que es pot permetre moure's en luxosos vehicles i pagar costosos articles en botigues obertes fins la mitjanit, mentrestant les dones empleades a les cases de gent de diners, les housekeepers, passen el diumenge, dia festiu per elles, sota els porxos d'algun gran edifici, totes juntes, damunt de llençols, al terra, perquè no tenen casa pròpia on anar.

Viatge a Hong Kong - Dilluns 15

Avui m'he fet un fart de voltar per la city. No gaire a dir. Només lo curiós que resulta la curosa organització de tot plegat. Aquí, la cura per la higiene es màxima. Per tot arreu pots veure petits cartellets, en portes, baranes, etc, indicant que son esterilitzades regularment. Als mostradors dels hotels, de les botigues, pots veure petits dosificadors de gel desinfectant per les mans. Tothom que està constipat porta una mascareta medica per evitar contagiar la resta de la gent. De cartells indicant aquestes coses n'hi han a tots els llocs públics. Resulta difícil tenir un accident. Totes les baranes, les escales, terres amb probabilitats d'estar molls, tot està correctament senyalitzat. Quan ets al metro, les veus que anuncien les arribades i les sortides dels combois, no es cansen de dir que vigilis amb l'espai entre l'andana i el vagó, o que sempre t'agafis a la barana de les escales mecàniques. Tot plegat fa que tothom estigui més segur. Per la nit he vist els focs d'artifici a Victoria's Bay. Tot un espectacle on també hi participen les llums i làsers dels edificis del skyline de Hong Kong. Es el colofó a 15 dies de celebracions de l'any nou, l'any del tigre.

Viatge a Hong Kong - Diumenge 14 (Part 2)

Bé. He quedat a les 14:00 amb la guia autòctona que em fa els tours privats per Hong Kong. Com que tinc molt de temps (son les 12:30), me'n vaig a fer una volteta per la platja. La gent, en aquestes dates de cap d'any xinés, sol ficar al exterior de les cases tot de cosetes roges (color protector, de bona sort) amb símbols  que representen figures protectors de la canalla i ofrenes com fruita. Veieu les fotos del meu àlbum a Picasa. Finalment, ja cansadet, trobo un acollidor restaurant d'estil americà on faig una refrescant Heineken, tot esperant la guia. Finalment (amb retràs) arriba amb una típica bicicleta xinesa i m'acompanya a casa seva, on agafem una segona bici i anem a buscar una parada de bus. Llàstima no poder-me fer fotos amb la bici mida xinesa. Jo tot plegadet, pedalejant, conduint erràticament, com si estigués trompa, i mentrestant agafo el manillar amb una mà, amb l'altra duc un paraigües, perquè aquí plou cada dia, i ara mateix no es pas una excepció.
Vam agafar un bus cap a un recinte de monasteris budistes on hi ha el buda assegut més gran del món. Aquesta visita em recorda la que vaig fer al Fuji-yama, quant vaig anar a Japan: no vaig poder veure el mont Fuji perquè hi havia molta boira. Aquí també en fa molta avui però es veu amb una certa claredat la descomunal figura del gran buda. Després de la visita al complex de temples, i havent tocat una mica uns tambors mida gegant, que em sembla que donen bona sort, passem per una zona on hi han uns bastons d'encens que fan més de 2 metres, i cap al bus un altre cop. Del bus a la bicicleta i després cap a sopar a casa de la meva amiga xinesa, convidat per la seva mare. De sopar fan gambes picants amb verdures, gambes amb salsa, peix al vapor, sopa, verdures amb una mena de vinagre, i altres delícies, i em donen un típic sobret amb diners, estil aguinaldo, que es sol donar a la canalla per any nou (adjunto una foto dels que m'han donat). Tot just es un euro al canvi, però em fa molta il·lusió, jeje.
Una vegada acabat el sopar toca tornar amb ferry cap a Hong Kong. Amb tot plegat, m'he perdut la desfilada que fan a la ciutat, però demà no em perdo els focs d'artifici a la Baia Victoria.
Adéu

diumenge, 14 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Diumenge

Diumenge, 14 de febrer, Sant Valentí, patró dels enamorats. Els que em coneixeu bé recordareu que els Sant Valentí no se'm donen bé, jeje (recordes, Sergio? al bar parrots?, jeje ... val més riure que plorar, jeje).
Ara, tard com sempre, estic esperant el Ferry ràpid que m'ha de portar a l'illa de Lantau, on hi ha el Budda exterior més gran del mon. Però crec que tindré un problema: avui havia d'agafar un teleferic i he vist que està fora de servei ... mmm ... que hi farem!.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Dissabte 13

Avui ha estat un dia familiar. A pesar de que només conec per internet a la meva amiga de Hong Kong, i de passada a la seva germana, avui les dues m'han dut a dinar amb el papa, i a sopar a casa del germa del papa, amb la dona, la tieta, els cusins, els gossets ... 10 persones!!.  Ara sí que puc dir que he tastat el menjar xinés original. Quina vergonya que he passat. Resulta complicat menjar educadament amb els palets que fan anar, y el tipus de menjar, jeje, però tot era bonissim. Per sort, en un moment donat en que un tros de menjar m'ha volat cap a terra, ningú se'n ha adonat i els gossets han fet la feina bruta de netejar el terra, que per cert el tenien netissim (es descalcen en entrar a casa).
 
Avui també he donat caritat, a monjos i a crios (fins i tot han volgut fer-se una foto amb mí!!), i he recorregut el mercat tradicional de flors que hi ha a Mong Kok, típic en any nou llunar. El passeig en cotxe per la ciutat també ha estat interessant. Demà toca anar a dinar a casa de la mama y del padastre, però només serem 5 persones. Mes fàcil que es fixin en la meva "destresa" amb els chop-sticks. Cal anar-hi amb Ferry, i de pas veuré l'illa (Lantau, molt verda).
 
Per cert: vaig actualitzant a diari les fotos que vaig fent a http://picasaweb.google.com/realanakin .
 
Apa...adeu.

divendres, 12 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Dia 2

Al "personal entertaintment" de la meva butaca clase turista, del Airbus A340 que em porta cap a Hong Kong esta sonant Heroes de David Bowie. Es curios el traste aquest. Es una petita pantalla personal amb accés a tota una biblioteca multimedia. Ara feia dies que no pujava a un vol de llarg recorregut. Per sort ja no recordava l'incomoditat d'questes places d'espai reduit. Ja no sé on ficar les cames!.
Sempre he fet els viatges de llarga durada en parella, però aquesta vegada no. I es que ja deu de fer més de 7 mesos que torno a estar solter. Però bé...la vida de vegades et dona llimones. Pots fer mala cara o ... un suc de llimona.
Redeu! Quin café més horrible que m'acaben de servir amb l'esmortzar!
Com que he viatjat de nit no he pogut fer cap altra cosa que intentar descansar i dormir en l'obscuritat que regnava a bord. Així que no m'he pogut dedicar a la lectura de l'unic llibre que he pogut salvar de la retallada de pes de l'equipatge. Un llibre molt interessant que me va regalar abans d'ahir una persona molt especial (una abraçada d'òs de part del bitxo n.3, desde alguna part del cel de l'India).
En el recopiltori de David Bowie qu estic escoltant trobo a faltar la cançò China Girl, ... jeje ... recordeu que no vol dir "noia xinessa", sino "noia de porcellana", tal i com una bona amiga me va dir fa un munt de temps. Una amiga que per alguna raó que ara desconec m'està fent el buit. Alguna n'hauré fet (tinc antecedents). Espero que un dia d'quest me digui quelcom. Desde aquí dalt, també una salutació per tu.

Bé ... ja no em queda gaire per arribar. Continuem escoltant al Bowie: Slow Burn.

Adeu a tots.

Viatge a Hong Kong - Dia 1 (part 2)

Bé... com diria un amic meu, "la primera a la front", i es que després d'assaborir un suculent Durum d'un local prop de casa de la Silvia, novieta del meu amic Sergio, ens hem dirigit cap a l'aeroport de Barcelona, el Sergio, jo i la meva pesada maleta, on com era d'esperar, una amable hostesa de Swiss Air m'ha fet alleugerir el pes del meu equipatje. Ara, les serveces pel pare de la meva amiga HongKoniana m'esperen a la tornada, a la nevera del Sergio. Les cerveses i d'altres coses. Un total de 6 o 7 kilos se'ls ha tornat a endur el meu amic cap a casa seva. I es que només la meva maleta buida ja pesa un munt. Que hi farem. I a més, amb les presses, no he tancat amb clau la meva maleta abans de facturar-la. Ara m'imagino els meus calçotets tirats a l'asfalt de la terminal 1 de Barcelona, gracies a la dubtosa cura que tenen els operaris de terra del aeroport. Jeje.
Bueno. Ara soc al Airbus A320 que hem deixarà en breus minuts a Zurich.
Adeu gent!

dijous, 11 de febrer del 2010

Viatge a Hong Kong - Dia 1

Intento fer un diari del viatge? ... som-hi!

Dijous, dia 11 de febrer. Son les 13:55 i ja soc dins l'Ave que em portarà cap a Barcelona. El papa m'ha portat amb cotxe. Sort perquè la maleta pesa lo seu. Com que espero temperatures entre 27 i 11 graus, desde sol espatarrant al diluvi universal, he portat una mica de tot, i es que ja porto un cert constipat a sobre, com per arriscar-me a patir fred o calor. Ahh! i pels meus amics xinessos els hi porto uns regalets de la nostra terra: oli d'oliva del bò, cervesa especial catalana, una mica de xocolata, i un bon xolís del Pallars (merci Ferran per la idea). Espero que els hi agradi, perquè el sobrepés que està patint la maleta ja li ha pasat factura (porto una de les rodetes xafada).
Mentres escric això vaig escoltant el meu ipod: Athlete, un grup que os recomano, descobert per error, buscant música nova per internet.
Bé, espero que el meu bon amic Sergio m'esperi l'estacio de Sants, a Barcelona. Anirem a dinar, l'enredaré per reparar la roda, i em baixarà cap l'aeroport, per agafar el vol que em portarà cap a Zuritch (suissa), el meu proper destí.
Ja os contaré mes, als que sigueu curiosos. Recordeu l'adreça del meu blog, per si esteu lleguint això desde algun altre canal: http://realanakin.blogspot.com
Desde aquesta adreça os podreu suscriure al meu blog, per llegir totes les tonteries que se'm passin pel cap, jeje.
Jo continuo escoltant música.
Adeu!

dimecres, 10 de febrer del 2010

Comencem les vacances

Un altre cop per aquí.  Aquest blog el tinc massa deixat de ma de deu. Ara es presenta una nova oportunitat d'anar publicant coses intranscendents: farem una mica de diari de vacances.
Ara fa uns mesos, estava jo tot solet per casa, navegant pel Facebook, quant en una conversa amb una amiga d'Internet, vaig recordar que l'estiu de l'any 2009 no havia fet vacances, així que vaig pensar "he de fer vacances. les necessito". Però on podria anar? No sé .... mmmm ....  

-Escolta Waina (la amiga d'Internet), on puc anar? dóna'm idees
-.... mmmmm ..... Vine cap aquí. Els meus amics i jo te farem un tour.
-Oh!  ...  Ok. ... Perquè no? ....  començaré a mirar hotel i vols.
I dit i fet. Demà dijous es materialitzaran les meves vacances del 2009, amb uns quants mesos de retard, jeje.  
Hey!, abans no hi pensi. Com que això de publicar coses a Internet es com a molt públic, missatge pels amics de les coses alienes:  No visc sol. El meu company de pis es policia, està armat i li alegrareu el dia si intenteu entrar per la força per endur-vos quelcom. A mes, no guardo res de valor a casa. Dit això continuem. 
Total que demà marxo de vacances fins el dia 23, a passar el cap d'any, jeje, .... el cap d'any xinés!!  Me'n vaig cap a Hong Kong!!  
Procuraré anar penjant coses que faci, llocs que visiti, etc ... per si algú té curiositat.
Això de marxar sol a la aventura, amb el meu pobre anglès, pràcticament nul xinés, i totalment desconegut swahili, no resulta molt intel·ligent, però es una bona forma d'aprendre ràpid, jeje.
Així que au!   ens veiem aviat!





Vista nocturna de Hong Kong