Viatge a Hong Kong - Dia 2

Al "personal entertaintment" de la meva butaca clase turista, del Airbus A340 que em porta cap a Hong Kong esta sonant Heroes de David Bowie. Es curios el traste aquest. Es una petita pantalla personal amb accés a tota una biblioteca multimedia. Ara feia dies que no pujava a un vol de llarg recorregut. Per sort ja no recordava l'incomoditat d'questes places d'espai reduit. Ja no sé on ficar les cames!.
Sempre he fet els viatges de llarga durada en parella, però aquesta vegada no. I es que ja deu de fer més de 7 mesos que torno a estar solter. Però bé...la vida de vegades et dona llimones. Pots fer mala cara o ... un suc de llimona.
Redeu! Quin café més horrible que m'acaben de servir amb l'esmortzar!
Com que he viatjat de nit no he pogut fer cap altra cosa que intentar descansar i dormir en l'obscuritat que regnava a bord. Així que no m'he pogut dedicar a la lectura de l'unic llibre que he pogut salvar de la retallada de pes de l'equipatge. Un llibre molt interessant que me va regalar abans d'ahir una persona molt especial (una abraçada d'òs de part del bitxo n.3, desde alguna part del cel de l'India).
En el recopiltori de David Bowie qu estic escoltant trobo a faltar la cançò China Girl, ... jeje ... recordeu que no vol dir "noia xinessa", sino "noia de porcellana", tal i com una bona amiga me va dir fa un munt de temps. Una amiga que per alguna raó que ara desconec m'està fent el buit. Alguna n'hauré fet (tinc antecedents). Espero que un dia d'quest me digui quelcom. Desde aquí dalt, també una salutació per tu.

Bé ... ja no em queda gaire per arribar. Continuem escoltant al Bowie: Slow Burn.

Adeu a tots.