Google Website Translator Gadget

dilluns, 24 d’octubre del 2011

"Tony Takitani" de Jun Ichikawa




















El director juny Ichikawa ve de la publicitat i va filmar la pel·lícula colze a colze amb el top fotògraf japonès Taishi Hirokawa. La música és del sempre excel·lent Ryuichi Sakamoto. El film està basat en un conte de Haruki Murakami.

Els primers minuts del film, una successió de fotografies en blanc i negre, seguida d'escenes-postals i una narració en off.

La impecable fotografia, l'asèpsia en la imatge, la simetria en els enquadraments, l'economia en el relat. Tot et porta a descobrir una pel·lícula bella.

Sota una nova llum, el conte de Murakami sobre un home solitari, introvertit, il·lustrador tècnic, -tot per pura convicció- encaixa perfectament amb el que es veu a la pantalla. Sota aquesta mateixa llum, l'arribada d'una dona a la seva vida i la seva posterior vida marital exhibeix una fascinant brillantor. Aquella brillantor dels anuncis comercials de productes de disseny, amb parelles de disseny i somriures de disseny. Tot allò també és aquí, sostingut per una d'aquestes històries que Murakami conta tan bé. Històries sobre solituds i desassossec, megaciutats i microcosmos.

Tot brilla amb sofisticada opacitat i en to tènue, de colors tot just distingibles i d'un piano sempitern amb prou feines diferenciable d'un xiuxiueig, el vent o algun batec. Tony Takitani, tot i no comprendre aquesta obsessió de la seva dona per la roba, l'estima i la necessita per tenir un ordre en la seva vida. Ella, tot i comprendre que no necessita tota aquesta roba, no pot controlar el seu desig compulsiu per seguir comprant.

La pel·lícula té el seu punt de trencament en una escena amb la senyora Takitani en el seu acte, portant la seva angoixa, ansietat i inseguretat a coll, i una volta en “U” emportant-se el seu futur. L'escena està coronada per una presa zenital del capot del vehicle, minimalista en la forma, minimalista en el fons. Superba. El anunci comercial d'automòbil mai somiat.

En la seva època, Flashdance d'Adrian Lyne va ser considerada el videoclip més llarg de la història. En la seva època aquesta frase tenia connotació sarcàstica i minimitzant. Flashdance és avui un film de culte.
No sé si Tony Takitani arribarà a ser-ho algun dia. Sí que sé que és el més bell anunci comercial que s'hagi fet per a un conte. Un bell film.