Google Website Translator Gadget

dimarts, 15 de juliol del 2014

Alta Fidelitat (High Fidelity, 2000)

Un ruptura sentimental pot fer que els teus fonaments trontollin i de quina manera!

Amb el seu bon fer habitual, Stephen Frears adapta una exitosa novel·la de Nick Hornby que versa sobre la crisi amorosa i per extensió, vital, del dependent d'una botiga de discos al que acaba de plantar la seva núvia. Amb una encertada combinació de comèdia i drama, la pel·lícula serveix al mateix temps com a anàlisi personal i retrat musical i sentimental d'una generació que va créixer amb els vuitanta i va travessar el meridià dels trenta al començament del nou mil·lenni.

 

El personatge de John Cusack, flamant exponent d'aquesta generació de "peterpans" de camí al "País de Mai Més" es jalona de vells discos i emblemàtiques pel·lícules, tracta de recuperar l'equilibri sobre el seu eix existencial i per a això, ha de revisitar el passat, amb el consegüent gir a la maduresa que comporta el adonar-se de el infantils que són les seves percepcions sobre els altres i sobre si mateix. Assumir els seus propis errors, adquirir una perspectiva més global i més adulta sobre el món, aclarir els seus sentiments cap a les persones que l'envolten i, en definitiva, créixer i evolucionar cap al futur, no constituiran tasques fàcils per al protagonista, com tampoc el constitueixen per a ningú que sigui una mica autoconscient de què va això de la vida.

Rob Gordon (Cusack) fa memòria, per què totes les seves històries han fracassat? El problema és seu o de les seves xicotes? Han jugat amb els seus sentiments? S'han aprofitat d'ell? O és que no serveix com a parella?

Tothom s'ha fet alguna vegada aquestes preguntes, i aquí rau el que fa gran a aquesta pel·lícula, un sentiment tan afí i tan estès que és impossible no sentir-te identificat amb el seu pobre protagonista.

La gelosia, la depressió, la recerca de nous "objectius", la competició amb l'ex-parella per superar-ho millor, la ràbia, el dolor .... i després d'aquest llarg procés, només et queda buscar en els més profund de tu i preguntar-te si realment has fet tot el que estava a les teves mans i com afrontaràs el dia a dia sol.














Per a alguns la importància d' "Alta fidelitat" va més enllà del que cinematogràficament parlant sigui o no (que sí que ho és) una bona pel·lícula. La màgia d'aquest film consisteix sobretot en sentir al teu cap la frase "eh! Això m'ha passat a mi" contínuament mentre veus tot el que li passa al magníficament retratat personatge protagonista, estupendament interpretat per Cusack. És un tio neuròtic, infantil, bastant friki i que, encara que probablement sigui ell qui no para de cagar-la, assumeix el paper de víctima davant del món. També és un tio que té una única passió, la música, però que no té el suficient valor per dedicar-s'hi, refugiant-se en canvi, en una decadent botiga de discos. Rob (Cusack) assumeix el paper de crític des del seu taulell al costat dels seus companys de treball, qui són tan fanàtics del pop i el rock com ell, elaborant contínuament les seves famoses llistes de "les 5 principals" per a tot (millors i pitjors pel·lícules, grans frases, millors cançons, ties més bones ...). Però el millor, i tema central de la pel·lícula, és la relació de Rob amb les dones. La seva novia l'acaba de deixar perquè encara que l'estima, està farta d'estar amb un nen de 30 anys, i se n'ha anat amb un home més "madur". És llavors quan Rob ens explica en primera persona les històries de "les 5 principals" dones de la seva vida i comencem a conèixer-lo (o veure'ns a la tele sense més) de veritat, tot això al ritme d'una magnífica banda sonora, una granada selecció que va des Queen a Belle & Sebastian, passant per Bruce Springsteen, Elvis Costello, Love, Stevie Wonder, i molts d'altres.


Tots els sentiments que anem veient en Rob (frustració, recerca de "alguna cosa" sense saber molt bé el què, ràbia, obsessió, dolor, tristesa, buit, nostàlgia, ...) són exposats amb un gran realisme però també amb un encantador sentit l'humor, i ens fa veure'ns retratats en la seva pell (o almenys als que admetem tenir una personalitat una mica obsessiva i bastant complicada). "Alta fidelitat" és tendra, àcida, nostàlgica, divertida i trista, dolça i amarga ... i un gran retrat per a tots aquells amb aquesta estranya qualitat de ser estimats i odiats per una mateixa persona a parts iguals.