MEMÒRIES DE LA XINA (Electric Shadows) (Meng ying tong nian)

.

Direcció: Xiao Jiang
País: Xina.
Any: 2004.
Durada: 96 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Jiang Yihong (Jiang Xuehua), Xia Yu (Mao Dabing), Li Haibin (Pa Daren), Guan Xiaotong (Ling Ling [Nena]), Zhang Yijing (Ling Ling [Adolescent]), Qi Zhongyang (Ling Ling [Dona ]), Wang Zhengjia (Mao Xiaobing), Zhang Haoqi (Bing Bing), Xia Yuqing (Pare de Xiaobing), Jiang Shan (Dona policia), Niu Zhenhua (Metge).
Guió: Xiao Jiang i Cheng Qingsong.
Producció: Huang Jianxin i Derek Yee Tung Sing.
Música: Zhao Lin.
Fotografia: Yang Dll i Chen Hong.
Muntatge: Lei Qin.
Direcció artística: Fu delin.
CRÍTICA per Julio Rodríguez Chico  (http://www.labutaca.net/redaccion/juliorodriguezchico.htm)
Reproduïr a Youtube (Xinès amb subtitols en anglès): http://www.youtube.com/watch?v=8-Om1pht0LM



Fotogrames reparadors

  Un profund amor al cinema és el que es respira en cada un dels plans d'aquesta bonica pel lícula xinesa, senzilla en la seva construcció, molt humana en el tractament de les seves històries personals, i elegant en els seus aspectes artístics. Amb plantejaments meta-cinematogràfics, una vegada més el cinema apareix com a element fagocitador de la vida, però també com a memòria d'altres temps feliços, i com el vehicle de somnis i anhels mai plenament satisfets. I de teló de fons, la Xina comunista i una suau crítica a la seva revolució cultural i l'arribada de la televisió.


   Un accident ha fet que les vides de Ling Ling i Mao Xiaobing es creuin providencialment. Són joves units per la seva passió pel cinema, amb una infància alimentada per les històries romàntiques i les aventures heroiques, projectades sobre les grans pantalles dels cinemes a l'aire lliure. Carregats de bells records, però també de doloroses experiències per l'absència afectiva o per la trobada amb la cruesa de la vida. Tots dos patiran el dolor de la separació o la consciència de culpa que, però, no acabaran per agostejar una delicada sensibilitat ni un exemplar sentit del sacrifici.

  L'estructura de la pel lícula s'articula al voltant de quatre flashbacks que evoquen el passat de Ling Ling a partir dels seus diaris, des que la seva mare la va concebre fins al moment actual en què està detinguda per haver agredit, aparentment sense motiu, a Mao Xiaobing . Els protagonistes seran els dos narradors d'una entranyable història explicada des de l'òptica subjectiva i infantil, que es carrega dramàticament en la seva segona part fins amenaçar amb la tragèdia. Però això no és altra cosa que el sofriment que comporta el créixer, perquè el que està darrere d'aquesta "opera prima" de Xiao Jiang és un procés de maduració personal, la història d'unes vides que beuen del cinema i hi troben una finestra a l'esperança i la felicitat: la realitat dels seus curtes existències es construeix a partir del que la ficció els mostra, i en cada fotograma queden tancades unes vides congelades en el passat però mai mortes.

   En un sentit homenatge al cinema xinès clàssic i als bons sentiments, la pel lícula desborda nostàlgia
-impossible obviar la seva parentiu amb "Cinema Paradiso"-, amb passatges commovedors i moments molt humans, en els quals es barreja la suggestió que provoquen les estrelles del cinema amb el patriotisme enfront de l'enemic japonès, la necessitat d'uns afectes familiars amb prínceps destronats que miren amb recel a qui els fa ombra, la crueltat amb el que Caín amb el penediment silenciós i abnegat. Hi ha molta sensibilitat i alguns misteris que la mateixa història va desvetllant en el seu recorregut, amb una bella fotografia i una música melodiosa que potencia el líric i malenconiós. El guió manté la història amb solvència, tot i que es demora en excés en l'època infantil, i que es converteix en certa mesura previsible. Algunes llicències per generar coincidències que tanquin la història són permissibles, perquè al cap ia la fi estem més en el món dels somnis que en el del realisme cinematogràfic. Pel que fa a les interpretacions, treballar amb nens sempre té la seva dificultat, que es transforma en mèrit i frescor quan el resultat és satisfactori, com aquí succeeix, en la seva adolescència i joventut, els personatges mantenen el seu punt poètic en guanyar a contenció i interioritat.

  Fugint de les complicacions estètiques i narratives, Xiao Jiang aconsegueix amb tot una pel.lícula encantadora i tendra, sobre el cinema i la pròpia vida, sobre l'amor que sempre ve barrejat amb creus, i sobre l'esperança de retrobar la felicitat que un dia va experimentar un nen i que va quedar capturada en uns fotogrames, en uns prismàtics màgics o en el seu propi imaginari infantil. Agradarà als que busquin les emocions en el cinema, als que prefereixin les històries humanes, i als qui prefereixin una narrativa senzilla i gens pretensiosa.

Imatges de "Memòries de la Xina" - Copyright © 2004 Beijing Dadi Century Limited.Distribuïda a Espanya per Notro Films. Tots els drets reservats.