Nimfes i llops

Direcció i guió: M. Night Shyamalan. País: USA. Any: 2006. Durada: 110 min. Génere: Thriller fantástico, drama. Interpretació: Paul Giamatti (Cleveland Heep), Bryce Dallas Howard (Story), Bob Balaban (Harry Farber), Jeffrey Wright (Sr. Dury), Sarita Choudhury (Anna), Freddy Rodríguez (Reggie), Bill Irwin (Sr. Leeds), Jared Harris, Mary Beth Hurt (Sra. Bell), Noah Gray-Cabey (Joey). Producció: M. Night Shyamalan y Sam Mercer. Música: James Newton Howard. Fotografía: Christopher Doyle.

M. Night Shyamalan és un dels pocs directors capaços de crear actituds trobades i molt poca indiferència.


Un dels personatges de la pel lícula -i com és obvi, un crític de cinema- afirma que "No queda ni un indici d'originalitat en el món".


Sense desprendre's d'una gelor poc característica en els contes de fades, "La jove de l'aigua" transmet una tristesa absoluta en cada pla tancat, cada enfocament i cada color, fins al punt que ni una festa pot animar l'apagada vida que porten els seus personatges i que es reflecteix en els seus jardins, les seves portes i les seves habitacions. Un estil molt propi i que hauria de ser valorat més que res en aquesta època de projectils creuats i de recaptacions que destrossen talents.


  El millor de "La jove de l'aigua", a part de pronunciar sense tremolor les seves intencions, és la seva condició autèntica del gènere, del que el "fantàstic" sempre ha estat i hauria de ser ara: no un cúmul de sobresalts i sorpreses d'últim minut, sinó l'única forma de que l'home pugui criticar el seu món sense represàlies i espantar-de les realitats que mai afirmaria estant despert, i de la manera més lírica, evasiva, precisa i universal possible. Perquè de palestins i israelians, israelians i libanesos, només entenen i volen entendre uns pocs, però de nimfes, llops ferotges i homes-arbre sabem tots.


Interessant intro:
http://www.youtube.com/watch?v=MbTPwyhYfow


Trailer en castellà:



Trailer en anglés:



font: Almudena Muñoz Pérez