Google Website Translator Gadget

dilluns, 2 d’abril de 2012

Si vas lent, arribaràs molt d'hora. Si vas ràpid, trigaràs tot el dia
















El protagonista d'aquest conte filipí descobrirà que les presses no sempre són bones conselleres. Vols saber com va arribar a aquesta conclusió?

En un petit poble al costat del mar, vivia un home en una cabanya. Un matí va decidir anar a recol•lectar cocos. Així que es va aixecar d'hora, va agafar el seu cavall i se'n va anar al costat de la platja, on hi havia moltes palmeres. Quan va arribar, va veure que havia tingut molta sort perquè les palmeres estaven plenes de cocos. Amb algunes dificultats va pujar a la que tenia més a prop i va anar agafant els cocos que hi havia a la copa. Quan va acabar amb aquesta, va fer el mateix amb la segona palmera. I així va seguir fins que va tenir una muntanya molt gran de cocos. L'home estava molt content perquè havia aconseguit molts cocos. Els va ser col•locant sobre la seva muntura, però hi havia tants que gairebé no cabien i el pobre animal anava molt carregat.
Va començar a caminar cap al poble, però com que no estava molt segur del camí que havia pres, va decidir preguntar a un noi amb qui es va creuar:
- Escolta noi, et puc fer una pregunta? - El jove, que semblava molt despert, es va parar i li va contestar amb un somriure:
- És clar.
- Saps quant de temps trigaré a arribar al poble per aquest camí?
El noi va mirar a l'home i després al seu cavall. I després de pensar un moment va respondre:
- Si vas lent, arribaràs molt d'hora. Però si vas ràpid, trigaràs tot el dia.
I sense dir res més va seguir el seu camí.
L'home es va quedar sorprès amb aquesta resposta i no li va creure. Per això va decidir esperonar al seu cavall per anar més de pressa. Però al cap de pocs metres va haver de parar. Amb les presses, els cocos que sobresortien li havien caigut. Així que va lligar el cavall i va tornar a col•locar els cocos al seu lloc. Per recuperar el temps que havia perdut, va fer que el cavall encara anés més ràpid. Però els cocos van tornar a caure, encara més de pressa que abans. I així va seguir una i altra vegada tot el camí. Recollia els cocos, feia anar més de pressa el cavall i tornaven a caure. Per això, quan va arribar al poble ja era de nit.
Ja a casa es va lamentar del que li havia costat tornar i va donar la raó al noi amb qui s'havia creuat. Si no hagués anat amb tantes presses, els cocos no se li haurien caigut i hagués arribat molt abans.
Publica un comentari a l'entrada