SENSATION / SENSACIÓ / SENSACIÓN / SENSATION
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers,
Picoté par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
Je laisserai le vent baigner ma tête nue.
Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
Mais l'amour infini me montera dans l'âme,
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature, - heureux comme avec une femme.
A l’hora baixa blava de l’estiu, aniré pels senders,
picotejat pels blats, a trepitjar l’herba menuda:
somiador, sentiré la seva frescor sota els peus.
Deixaré que el vent mulli el meu cap descobert.
No parlaré pas, ni pensaré res,
però l’amor infinit s’alçarà dins la meva ànima,
i aniré lluny, molt lluny, com un bohemi,
per la Natura, - joiós com amb una dona.
En los atardeceres azules de verano iré por los senderos,
picoteado por el trigo, a pisar la hierba menuda:
soñador, sentiré su frescura bajo mis pies.
Dejaré que el viento bañe mi cabeza desnuda.
No hablaré ni pensaré nada,
pero el amor infinito ascenderá en mi alma,
e iré lejos, muy lejos, igual que un bohemio,
por la Naturaleza, - feliz como junto a una mujer.
Blue summer evenings, pricked by stalks of wheat,
I’ll walk the paths, crush short grass where I tread:
Dreaming, I’ll feel its coolness on my feet.
And I shall let the wind bathe my bare head.
No words, no thoughts: but in my soul will grow
A boundless love, and, like a Romany,
Far, very far, through woods and fields, I’ll go,-
Happy as if a woman walked with me.
Arthur Rimbaud (Mars, Març, Marzo, March 1870)
Entrades
