Google Website Translator Gadget

dimecres, 23 de gener de 2013

Els amants papallona




Durant milers d'anys, tant en les cultures d'orient com les d'occident, tant les del nord com les del sud, els temes centrals de les llegendes són els mateixos: la recerca del coneixement, la superació personal, l'estima a la vida, la mort, ... i com no, l'amor.

No hi ha una cultura que no plori per una història d'amor impossible. La cultura xinesa també té la seva història d'amor tràgic: els amants papallona, una llegenda que s'ha transmès de forma oral de generació en generació. La llegenda es considera de vegades l'equivalent xinès de Romeu i Julieta, tot i que que va ser escrita molts segles abans de la famosa obra de Shakespeare. Es creu que la llegenda es va començar a comptar en temps de la dinastia Jin, fa més de mil sis-cents anys.

Actualment s'ha sol·licitat que sigui inclosa entre Les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat de la UNESCO.

La llegenda comença amb una bella i intel•ligent jove anomenada Zhu Yingtai de Shangyu, (província de Zhejiang). És l'única noia de nou germans, filla d'una família noble, els Zhu.

En aquella època, l'educació estava prohibida per a les dones, així que després de molt esforç, convenç al seu pare perquè la deixi anar a estudiar disfressada d'home a Hangzhou. Durant el seu viatge coneix a Liang Shanbo, un estudiant de Kuaiji (ara coneguda com Shaoxing), ciutat de la seva mateixa província. Des del primer moment tots dos connecten, com si es coneguessin de tota la vida.



Durant tres anys, comparteixen la mateixa habitació on només hi ha un llit i dos edredons. Yingtai poc a poc s'enamora de Shanbo. Encara que ambdós estudien el mateix, Shanbo és un ratolí de biblioteca i no s'adona que el seu "company" és una dona. Passats els tres anys, Yingtai rep una carta del seu pare, demanant-li que torni a casa tan aviat com pugui. Així que no té més remei que fer la maleta i acomiadar-se.

Yingtai sap que el seu amor per Shanbo mai morirà i vol estar amb ell per tota l'eternitat. Així que abans de marxar, Yingtai li explica la seva veritable identitat a la dona del director, i li demana que li lliuri a Shanbo el seu penjoll de jade com a regal de compromís.

Shanbo acompanya al seu germà de l'ànima durant 18 milles fins acomiadar-se. Durant el viatge, Yingtai intenta explicar el seu secret a Shanbo. Per exemple, davant d'un parell d'ànecs mandarins, però Shanbo no agafa el seu significat i ni tan sols té la més mínima sospita que ella és una dona.



Finalment Yingtai té una idea: li dirà a Shanbo que farà de casamentera entre ell i la seva inexistent germana de 16 anys. Abans d'acomiadar-se, Yingtai li recorda Shanbo que li deu una visita a casa i així podrà proposar matrimoni a la seva "germana" (que és en realitat ella mateixa). Tots dos s'acomiaden a contracor al pavelló on es van conèixer.



Quan Shanbo visita la llar de Yingtai descobreix qui és ella en realitat. S'adonen que els dos estan realment enamorats l'un de l'altre i que si no poden viure junts, moriran junts. L'alegria d'estar junts es trenca quan Yingtai li explica a Shanbo que els seus pares l'han forçat a casar-se amb Ma Wencai, un ric i vell cavaller.



A Shanbo se li trenca el cor. La seva salut empitjora lentament fins que emmalalteix greument i mor a la seva oficina de magistrat del comtat.

El dia que Yingtai s’ha de casar amb Ma Wencai, un remolí de vent impedeix que el festeig nupcial avanci més enllà de la tomba de Shanbo. Yingtay deixa la comitiva del casament per presentar els seus respectes a la tomba de Shanbo, i quan està sola entra en una amarga desesperació i demana a la tomba que s'obri.



Tot d'una, hi ha un tro i la tomba s'obre, com ella havia demanat. Yingtai salta dins per reunir-se amb el seu estimat. Els esperits de Shanbo i Yingtai es converteixen en un parell de belles papallones que surten de la tomba volant juntes, per sempre, sense que res les separi de nou.

La llegenda ha estat adaptada a l'òpera xinesa i ha inspirat diverses composicions musicals i llarg metratges.





Molt recomanable la versió d’aquesta llegenda, en l’exquisit llibre d’homònim nom, del genial il·lustrador Benjamin Lacombe.
Publica un comentari a l'entrada