Sant Valentí és un Sant i els Sants estan a l'atur

O pitjor, exiliats a Suïssa de farra amb un parell de trilers diputats i tres bagasses de cinc-cents euros l'hora i sabates amb la sola vestida de sang. Sant Valentí. L'origen pagà es remunta a Eros (també anomenat El Pichilla) però en els països nòrdics -tan nòrdics ells- el relacionen amb l'aparellament dels ocells. Bernats muntant a Garsses sobre les teulades de Copenhaguen. Tan romàntic.

Però va ser Sant Valentí de Terni, el bisbe matrimonier que es va posar flamenc davant l'emperador Claudi "El Gòtic" el culpable d'aquesta infame epidèmia rosa que inunda aparadors, restaurants, emissores de ràdio i revistes de moda. Sí! no li tinc molta estima a aquest dia ... serà perquè diverses de les meves relacions sentimentals van acabar en aquesta mateixa data, o prop.

Sant Valentí. Un favor us demanaré avui: no celebreu Sant Valentí. Teniu 364 dies per sopar amb xampany, menjar-vos a petons i follar com si no hagués demà. Per escoltar cançons boniques, xiuxiuejar cursilades -sí, cal dir-ne- i fugir a la vostra pàtria, la que s'amaga al sofà sota la manta. Però si us plau, mai per Sant Valentí.



San Valentín es un Santo y los Santos están en paro

O peor, exiliados en Suiza de farra con un par de trileros diputados y tres lumis de quinientos pavos la hora y zapatos con la suela vestida de sangre. San Valentín. El origen pagano se remonta a Eros (también llamado el pichilla) sin embargo en los países nórdicos -tan nórdicos ellos- lo relacionan con el apareamiento de los pájaros. Párajos montando a pájaras sobre los tejados de Copenhague. Tan romántico.

Pero fue San Valentín de Terni, el obispo casamentero que se puso farruco ante el emperador Claudio ”El Gótico” el culpable de esta infame epidemia rosa que inunda escaparates, restaurantes, emisoras de radio y revistas de moda. Sí, no le tengo mucha estima a este día... será porqué varias de mis relaciones sentimentales terminaron en esa misma fecha, o cerca de ella.

San Valentín. Un favor os voy a pedir hoy: no celebréis San Valentin. Tenéis 364 días para cenar con champagne, comeros a besos y follar como si no hubiese mañana. Para escuchar canciones bonitas, susurrar cursiladas -sí, hay que decirlas- y huir a vuestra patria, esa que se esconde en el sofá bajo la manta. Pero por favor, nunca en San Valentín.

Adaptació d'una entrada del blog Nada Importa