Google Website Translator Gadget

diumenge, 8 de maig del 2011

Ríe y el mundo reirá contigo. Llora y llorarás solo.



El film ganó el premio del jurado en el Festival de Cannes de 2004, impulsado por un entusiasmado Tarantino. La cinta recorrió festivales por todo el mundo ganando adeptos allí donde se proyectaba, hasta que llegó a la pasada edición del festval catalán, donde se alzó con el gran premio del jurado.

El film es una maravilla visual que mezcla magistralmente violencia, humor y dramatismo en cantidades perfectamente dosificadas por Chan-wook, que ha sido comparado en multitud de ocasiones con el director norteamericano David Fincher. El relato cuenta con una complejidad en el uso de la cámara paralela a su enrevesada estructura argumental. El film está repleto de momentos inolvidables para nuestra retina, dando la sensación de que cada secuencia, cada plano tiene la intención de sorprendernos, creando un conjunto final formidable. Al terminar el visionado uno tiene la sensación de no haber estado jamás ante semejante espectáculo visual. Pero ojo, el film no se basa únicamente en su preciosismo formal, el argumento es digno de mención debido a su perfecto encaje final, en este complicado y perfecto puzzle que es OLDBOY.



Las interpretaciones de Min-sik Choi como Oh Dae-su, el tipo que ha sido encerrado durante 15 años en una habitación sin saber el motivo, Yu Ji-Tae como el puede que no tan malvado Lee Woo-jin y de Kang Hye-jeong como la bella e ingenua Mi-do, de la que es imposible no enamorarse, forman un triángulo narrativo impresionante, donde el amor, la venganza, el destino y el paso del tiempo adoptan también un papel importante en la trama. La dirección artística es digna de mención (atención a los detalles como los colores de las cajas o la habitación donde está encerrado Oh Dae-su), pero sobretodo, tras el visionado de la película de Chan-wook, aparte de un puñado de momentos desgarradores, lo que permanece danzante en la mente del incauto espectador es la magistral pieza musical del también surcoreano Jo Yeong-wook, que desde el primer plano te agarra y te lleva de la mano a lo largo de la película, sin un tema musical concreto y cuyo climax final se produce con el genial tema "The last Waltz" que hará saltar las lágrimas a mas de uno. Las notas de este músico configuran la banda sonora de la película, como una de las mejores que se han oído en los últimos tiempos, si no la mejor.



El film, es la segunda parte de la llamada "Trilogía de la venganza", que completan Simpathy for Mr. Vegeance y la aun inédita Simpathy por Lady Vegeance. OLDBOY se estrenó con tan solo 5 copias en todo el país, clara muestra de la ignorancia, estupidez y falta de confianza en una película como OLDBOY, una obra maestra, una película que emana magia por todos los poros, un film que es... puro cine. Hace poco leí que en EE.UU ya se estaba preparando el irremediable remake, con Nicolas Cage como protagonista, hecho triste e inncesesario que demuestra cual es el cancer del septimo arte en los últimos añós, la falta de ideas.

Y perdonen tanto entusiasmo, pero es que cuando a uno le da con una película... vayan a verla, están tardando. Y si es posible intenten no dejarse influenciar por aquellos que no ven más allá de sus narices.

(by Dani Lebowski:  http://danilebowski.blogspot.com)



dilluns, 2 de maig del 2011

Mi trabajo es gratis, el tuyo no.




















Pues si. Cansado estoy de nuevo, como siempre. No es la primera amistad que he perdido por culpa de ser informático, ni será la última. Aunque ya no suelo hacer de "Pringao Informático" a veces hago excepciones con algunas personas que son muy buenos amigos, familiares o VIPS.

Eso me pasó. Hace dos semanas vino un muy buen amigo porque el PC le fallaba. Se le reiniciaba solo. Después de muchas pruebas encontré que el problema estaba en un módulo de memoria RAM. Eso ya lleva sus buenas tres o cuatro horas. Haciendo "test mem" y trabajando con un módulo sólo hasta encontrar el fallo.

Una vez encontrado el fallo le instalé de cero Windows 7 (él tenía Windows XP). Así que una instalación de cero de Windows 7 (cuando yo siempre intento instalar GNU/Linux). Y luego instalar todo el software necesario: Flash para los vídeos de Youtube, codecs de audio y vídeo, compresores, descompresores (7Zip), Antivirus (AVG Free), Suite Ofimática (Open Office), etc, etc. Con todo el tiempo que conlleva descargar e instalar el software (cuenta otras tres o cuatro horas que hay que sumar a las anteriores).

Le entrego el PC y cuando llega a su casa resulta que el sonido no funciona. Su tarjeta de sonido no es compatible con Windows 7. Yo al no poner audio no me dí cuenta del problema. Así que le consigo una tarjeta Sound Blaster live 5.1 de 128 bits. Se la doy para que él mismo la instale. La instala pero le pide los drivers. Le envío los drivers por correo... En fin.. trabajo gratuito. No le cobré absolutamente NADA.

Y esta semana soy yo el que necesita sus servicios. Él trabaja de instalador de pladur. Yo necesito poner unos 80m2 de pladur en mi piso. Compro el pladur, la cinta, la masilla, todo lo necesario. Lo llamo para preguntarle precio pensando que me iba a hacer un precio "AMIGO". Además de por ser buenos amigos porque hace dos semanas yo le ayudé a él sin cobrar nada.

Le digo que yo tengo TODO el material. Que sólo es venir y ponerlo. No tiene que comprar ni pladur ni subirlo, NADA. Total que me dice que él cobra 12€ el metro cuadrado. Pero a mí, por ser "amigo" me lo deja a 10€ el metro cuadrado. 80m2 por 10€ el metro cuadrado: 800€. Dos o tres días de trabajo, sin tener que desembolsar nada (no tiene ningún gasto por su parte, yo le pongo todo el material) y me cobra 800€ !!!! (precio amigo).

Casos así son los que luego hacen que me comporte como un hijo de puta cuando alguien me pide soporte técnico gratuito. Pero la culpa no es suya. El tonto soy yo por no valorar mi trabajo.

¿Mi trabajo no vale dinero? No me gano yo la vida en esta rama laboral? ¿Qué diferencia hay entre sus horas de trabajo y las mías?

-anónimo-

divendres, 22 d’abril del 2011

Amor i llibres.









(First in Catalan, and below in English)

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre.

Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. La presència del llibre és deguda a que la diada coincideix amb el Dia internacional del llibre, que des de 1930 commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

A tots els que tingueu un amor esperant una rosa, os animo a que a més de la flor. regaleu un poema.

Aquí en va un de català:

Amor, em plau la teva veu tan fina
(Miquel Martí i Pol)

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

Bona diada de Sant Jordi, a tots i a totes.



Saint George (Diòspolis, Palestine, v. 270 - Nicomedia, Bithynia, 303) was a Roman soldier converted to Christianity and died as a martyr, not wanting to abjure their faith. It is revered in most Christian denominations and Islam, becoming one of the most popular saints, especially during the Middle Ages. However, its historicity is disputed and probably is a legendary character.

The St. George's Day commemorates the death of this saint on April 23 in 303. It is traditionally a day when the Catalan Countries couples are given a rose and a book.

Traditionally, and from the fifteenth century in Catalonia Sant Jordi is the day of lovers, and it is customary that couples are given a red rose, "like blood" and a book. The presence of the book is due to the day that coincides with World Book Day, which since 1930 commemorates the death of Miguel de Cervantes and Shakespeare.
To all who have a love waiting for a rose, I encourage that, in addition to a rose, presents a poem.

Here I propose a Catalan poem that I like:

Love, I'm glad your voice so fine
(Miquel Martí i Pol)

Love, I'm glad your voice so fine
and your look surprised, interrogative,
when the hardness of the tender bosom
Sweet me the hardness of the hands.
I'm glad to know you're at my side, quiet,
to read you on your lips, the desire
and see you trembling, unsatisfied,
If any trampling destroys the silence.
Because new taste that captivates and lingers,
has been sheltered in your uncertain look
and you're spicy as the shortly ripe fruit
when you play with your eyes, not to be pure.
with eyes open so intensely.

Good Saint George's Day to all boys and girls.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Tú i jo tenim alguna cosa en comú

Resultado de imagen de collide howie day

De vegades les trobades no surten com s'esperen, altres, ni tan sols es realitzen. Pensaments premeditats que més tard prenen rumbs diferents. Trobades trencades i trobades que no haurien d'haver existit.
Una cosa semblant passa amb 'Collide', una lletra amarga en notes musicals desitjables compostes per Howie Day.

L'alba aquesta començant
Una llum brilla completament ...
Tu estàs tot just despertant
i jo estic embolicat en tu.
Sí

Sóc obert, tu ets tancada.
On jo vagi, tu hi aniràs.
Em preocupa no tornar a veure la teva cara
il·luminada una altra vegada.

Fins i tot els millors cauen de vegades.
Fins i tot les paraules equivocades semblen rimar.
Fora del dubte que omple la meva ment
d'alguna manera trobo
que tu i jo tenim alguna cosa en comú

Sóc callat, tu saps.
Dónes una primera impressió
He trobat que estic espantat
de saber que sempre estic en la teva ment

Fins i tot els millors cauen de vegades
Fins i tot quan les estrelles es neguen a brillar de tornada, quan tu caus en el temps.
D'alguna manera trobo
que tu i jo tenim alguna cosa en comú.

No t'aturis aquí
He perdut el meu lloc
Estic a prop, darrere teu

Fins i tot els millors cauen de vegades.
Fins i tot les paraules equivocades semblen rimar.
Fora del dubte que omple la meva ment
d'alguna manera trobo
que tu i jo tenim alguna cosa en comú.

Finalment trobes que tu i jo tenim alguna cosa en comú
Finalment trobes que tu i jo tenim alguna cosa en comú.

dilluns, 28 de març del 2011

La crua realitat


Aquí teniu la millor part de la película "La crua realitat" (The ugly true), amb un petit monoleg força clarificador.  Noies, pujeu el volum i preneu nota!!

Here in english, for my english friends:


...i per altra banda, pels nois, fer feliç a una dona és fàcil. Només es necessita ser:

1) Amic
2) Company
3) Amant
4) Germà
5) Pare
6) Mestre
7) Educador
8) Cuiner
9) Mecànic
10) Plomer
11) Decorador d'interiors
12) Estilista
13) Electricista
14) Sexòleg
15) Ginecòleg - Obstetre
16) Psicòleg
17) Psiquiatra
18) Terapeuta
19) Audaç
20) Simpàtic
21) Atlètic
22) Afectuós
23) Atent
24) Cavaller
25) Intel·ligent
26) Imaginatiu
27) Creatiu
28) Dolç
29) Fort
30) Comprensiu
31) Tolerant
32) Prudent
33) Ambiciós
34) Capaç
35) Valent
36) Decidit
37) Confiable
38) Respectuós
39) Apassionat
40) I. ... Sobre Tot ... Molt Solvent
41) creies que això era tot? ...  No, amic
el pitjor de tot és que cal ser ENDEVINADOR!!! per saber que és el que volen.
De la mateixa manera, cal posar atenció a:
* No ser gelós, però tampoc desinteressat.
* Portar-se bé amb la seva família, però no dedicar més temps que a ella.
* Donar-li el seu espai, però mostrar-se preocupat per on ha estat ella.

I molt important és ...
* No oblidar les dates ...
-D'Aniversari
-Aniversari de noces
-De boda
-Graduació
-Sant
-Menstruació
-Data del primer petó
-Aniversari de la tia i del germà o germana més estimada
-Aniversari dels avis i de la millor amiga

Malauradament, el complir al peu de la lletra aquestes instruccions NO garanteix al 100% la felicitat d'ella, perquè podria sentir-se immersa en una vida de sufocant perfecció i fugir amb el primer desgraciat vividor que trobi.

Déu va dir: ¡¡¡¡Estíma-la!!!! ... PERÒ MAI VA DIR QUE CALIA ENTRENDRE-LA!!!!

Noies, hem pregunteu com fer feliç a un home? 
FER FELIÇ A UN HOME ÉS FÀCIL.  Es necessita:

1) Sexe
2) Menjar
3) Cervesa


Som ... o no som una ganga?

diumenge, 27 de març del 2011

No es preocupin ... és perfectament segur.











El novembre passat va aparèixer a la xarxa el teaser tràiler d'un curtmetratge conegut sota el nom de Blinky. Sota la direcció de Ruairí Robinson, la seva premissa ens temptejava aleshores la història d'un nen (Max Records, de Where the Wild Things Are) i el seu robot, encara que no precisament en l'estil "per a tota la família" que es podria esperar. Hi havia alguna cosa estranya, freak, en el material, que feia dubtar de la dolça aparença presentada. I tant que no estàvem preparats per al següent material, que indaga les dinàmiques de l'oci tecnològic i com s'afecta l'experiència simplement perquè l'usuari en qüestió vol canviar ràpidament la seva joguina per la següent versió.

Aquesta història us recordarà amb tota seguretat a la esplèndida IA de Steven Spielberg, però amb un gir desagradable i truculent. Encara que no tots els plànols del robot estan assolits del tot, podem afirmar que en conjunt estem davant un producte de molta qualitat, tant narrativa com visual. La construcció del suspens fins a l'última escena ens farà pensar en el director com un valor a tenir en compte en el futur.

Ruairí Robinson va ser durant una etapa un contendent ferm per fer-se amb la direcció de la versió d'acció real d'Akira, però com és lògic, el seu escàs bagatge cinematogràfic va afectar negativament a les seves possibilitats. El curtmetratge és pertorbador i inquietant, però alhora és un interessant estudi sobre com podem empatitzar amb un objecte inanimat com Blinky.

Us recomano a ulls clucs el visionat del curt, i espero que m'expliqueu que us a semblat. Us recomano que espereu a ser a casa per veure-ho tranquil.lament, no fos cas que el vostre cap comenci a mirar-vos malament.


dijous, 17 de març del 2011

Cables




















Hi ha cançons que des de la primera escolta et diuen alguna cosa, sense saber molt bé de què parlen. La meva cançó d'avui és una d'aquestes. Cançó malenconiosa i trista però que tracta de treure la positivitat i l'esperança en moments molt durs. Suposo que quan ho has viscut i fas les coses de cor és més fàcil que surtin cançons tan bones com aquesta, i que aconsegueixin donar tot el que es pretén. "Wires" és un gran tema de Athlete, que va ser compost al costat de Chris Martin de Coldplay i dedicat a la filla de Joel Pott (cantant de Athlete), nascuda prematurament i víctima d'atacs epilèptics.

Lletra:
Tens cables entrant. Tens cables, sortint per la teva pell. Tens llàgrimes, formant camins. Tens llàgrimes que estan espantades pels fets. Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar, veig que hi ha esperança aquí, en una caixa de plàstic. He vist llums de Nadal, es reflecteixen en els teus ulls. Tens cables entrant. Tens cables, sortint per la teva pell. Hi ha sang seca, en el teu canell. La teva sang seca està a la punta dels meus dits. Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar. Primera nit de la teva vida, acomodant-te per tu mateixa. Mirant-te ara, però tu mai ho sabràs. Ho veig en els teus ulls, ho veig en els teus ulls. Et posaràs bé. Ho veig en els teus ulls, ho veig en els teus ulls. Et posaràs bé. Et posaràs bé.
Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar. Veig que hi ha esperança aquí, en una caixa de plàstic. He vist llums de Nadal, es reflecteixen en els teus ulls. Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar. Primera nit de la teva vida, acomodant-te per tu mateixa.
Mirant-te ara, però tu mai ho sabràs.



Athlete és una banda indie rock de 4 amics (des dels 14 anys), del sud de Londres.

Video de "Wires":