Google Website Translator Gadget

divendres, 22 d’abril del 2011

Amor i llibres.









(First in Catalan, and below in English)

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre.

Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. La presència del llibre és deguda a que la diada coincideix amb el Dia internacional del llibre, que des de 1930 commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

A tots els que tingueu un amor esperant una rosa, os animo a que a més de la flor. regaleu un poema.

Aquí en va un de català:

Amor, em plau la teva veu tan fina
(Miquel Martí i Pol)

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

Bona diada de Sant Jordi, a tots i a totes.



Saint George (Diòspolis, Palestine, v. 270 - Nicomedia, Bithynia, 303) was a Roman soldier converted to Christianity and died as a martyr, not wanting to abjure their faith. It is revered in most Christian denominations and Islam, becoming one of the most popular saints, especially during the Middle Ages. However, its historicity is disputed and probably is a legendary character.

The St. George's Day commemorates the death of this saint on April 23 in 303. It is traditionally a day when the Catalan Countries couples are given a rose and a book.

Traditionally, and from the fifteenth century in Catalonia Sant Jordi is the day of lovers, and it is customary that couples are given a red rose, "like blood" and a book. The presence of the book is due to the day that coincides with World Book Day, which since 1930 commemorates the death of Miguel de Cervantes and Shakespeare.
To all who have a love waiting for a rose, I encourage that, in addition to a rose, presents a poem.

Here I propose a Catalan poem that I like:

Love, I'm glad your voice so fine
(Miquel Martí i Pol)

Love, I'm glad your voice so fine
and your look surprised, interrogative,
when the hardness of the tender bosom
Sweet me the hardness of the hands.
I'm glad to know you're at my side, quiet,
to read you on your lips, the desire
and see you trembling, unsatisfied,
If any trampling destroys the silence.
Because new taste that captivates and lingers,
has been sheltered in your uncertain look
and you're spicy as the shortly ripe fruit
when you play with your eyes, not to be pure.
with eyes open so intensely.

Good Saint George's Day to all boys and girls.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Tú i jo tenim alguna cosa en comú

Resultado de imagen de collide howie day

De vegades les trobades no surten com s'esperen, altres, ni tan sols es realitzen. Pensaments premeditats que més tard prenen rumbs diferents. Trobades trencades i trobades que no haurien d'haver existit.
Una cosa semblant passa amb 'Collide', una lletra amarga en notes musicals desitjables compostes per Howie Day.

L'alba aquesta començant
Una llum brilla completament ...
Tu estàs tot just despertant
i jo estic embolicat en tu.


Sóc obert, tu ets tancada.
On jo vagi, tu hi aniràs.
Em preocupa no tornar a veure la teva cara
il·luminada una altra vegada.

Fins i tot els millors cauen de vegades.
Fins i tot les paraules equivocades semblen rimar.
Fora del dubte que omple la meva ment
d'alguna manera trobo
que tu i jo tenim alguna cosa en comú

Sóc callat, tu saps.
Dónes una primera impressió
He trobat que estic espantat
de saber que sempre estic en la teva ment

Fins i tot els millors cauen de vegades
Fins i tot quan les estrelles es neguen a brillar de tornada, quan tu caus en el temps.
D'alguna manera trobo
que tu i jo tenim alguna cosa en comú.

No t'aturis aquí
He perdut el meu lloc
Estic a prop, darrere teu

Fins i tot els millors cauen de vegades.
Fins i tot les paraules equivocades semblen rimar.
Fora del dubte que omple la meva ment
d'alguna manera trobo
que tu i jo tenim alguna cosa en comú.

Finalment trobes que tu i jo tenim alguna cosa en comú
Finalment trobes que tu i jo tenim alguna cosa en comú.

dilluns, 28 de març del 2011

La crua realitat


Aquí teniu la millor part de la película "La crua realitat" (The ugly true), amb un petit monoleg força clarificador.  Noies, pujeu el volum i preneu nota!!

Here in english, for my english friends:


...i per altra banda, pels nois, fer feliç a una dona és fàcil. Només es necessita ser:

1) Amic
2) Company
3) Amant
4) Germà
5) Pare
6) Mestre
7) Educador
8) Cuiner
9) Mecànic
10) Plomer
11) Decorador d'interiors
12) Estilista
13) Electricista
14) Sexòleg
15) Ginecòleg - Obstetre
16) Psicòleg
17) Psiquiatra
18) Terapeuta
19) Audaç
20) Simpàtic
21) Atlètic
22) Afectuós
23) Atent
24) Cavaller
25) Intel·ligent
26) Imaginatiu
27) Creatiu
28) Dolç
29) Fort
30) Comprensiu
31) Tolerant
32) Prudent
33) Ambiciós
34) Capaç
35) Valent
36) Decidit
37) Confiable
38) Respectuós
39) Apassionat
40) I. ... Sobre Tot ... Molt Solvent
41) creies que això era tot? ...  No, amic
el pitjor de tot és que cal ser ENDEVINADOR!!! per saber que és el que volen.
De la mateixa manera, cal posar atenció a:
* No ser gelós, però tampoc desinteressat.
* Portar-se bé amb la seva família, però no dedicar més temps que a ella.
* Donar-li el seu espai, però mostrar-se preocupat per on ha estat ella.

I molt important és ...
* No oblidar les dates ...
-D'Aniversari
-Aniversari de noces
-De boda
-Graduació
-Sant
-Menstruació
-Data del primer petó
-Aniversari de la tia i del germà o germana més estimada
-Aniversari dels avis i de la millor amiga

Malauradament, el complir al peu de la lletra aquestes instruccions NO garanteix al 100% la felicitat d'ella, perquè podria sentir-se immersa en una vida de sufocant perfecció i fugir amb el primer desgraciat vividor que trobi.

Déu va dir: ¡¡¡¡Estíma-la!!!! ... PERÒ MAI VA DIR QUE CALIA ENTRENDRE-LA!!!!

Noies, hem pregunteu com fer feliç a un home? 
FER FELIÇ A UN HOME ÉS FÀCIL.  Es necessita:

1) Sexe
2) Menjar
3) Cervesa


Som ... o no som una ganga?

diumenge, 27 de març del 2011

No es preocupin ... és perfectament segur.











El novembre passat va aparèixer a la xarxa el teaser tràiler d'un curtmetratge conegut sota el nom de Blinky. Sota la direcció de Ruairí Robinson, la seva premissa ens temptejava aleshores la història d'un nen (Max Records, de Where the Wild Things Are) i el seu robot, encara que no precisament en l'estil "per a tota la família" que es podria esperar. Hi havia alguna cosa estranya, freak, en el material, que feia dubtar de la dolça aparença presentada. I tant que no estàvem preparats per al següent material, que indaga les dinàmiques de l'oci tecnològic i com s'afecta l'experiència simplement perquè l'usuari en qüestió vol canviar ràpidament la seva joguina per la següent versió.

Aquesta història us recordarà amb tota seguretat a la esplèndida IA de Steven Spielberg, però amb un gir desagradable i truculent. Encara que no tots els plànols del robot estan assolits del tot, podem afirmar que en conjunt estem davant un producte de molta qualitat, tant narrativa com visual. La construcció del suspens fins a l'última escena ens farà pensar en el director com un valor a tenir en compte en el futur.

Ruairí Robinson va ser durant una etapa un contendent ferm per fer-se amb la direcció de la versió d'acció real d'Akira, però com és lògic, el seu escàs bagatge cinematogràfic va afectar negativament a les seves possibilitats. El curtmetratge és pertorbador i inquietant, però alhora és un interessant estudi sobre com podem empatitzar amb un objecte inanimat com Blinky.

Us recomano a ulls clucs el visionat del curt, i espero que m'expliqueu que us a semblat. Us recomano que espereu a ser a casa per veure-ho tranquil.lament, no fos cas que el vostre cap comenci a mirar-vos malament.


dijous, 17 de març del 2011

Cables




















Hi ha cançons que des de la primera escolta et diuen alguna cosa, sense saber molt bé de què parlen. La meva cançó d'avui és una d'aquestes. Cançó malenconiosa i trista però que tracta de treure la positivitat i l'esperança en moments molt durs. Suposo que quan ho has viscut i fas les coses de cor és més fàcil que surtin cançons tan bones com aquesta, i que aconsegueixin donar tot el que es pretén. "Wires" és un gran tema de Athlete, que va ser compost al costat de Chris Martin de Coldplay i dedicat a la filla de Joel Pott (cantant de Athlete), nascuda prematurament i víctima d'atacs epilèptics.

Lletra:
Tens cables entrant. Tens cables, sortint per la teva pell. Tens llàgrimes, formant camins. Tens llàgrimes que estan espantades pels fets. Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar, veig que hi ha esperança aquí, en una caixa de plàstic. He vist llums de Nadal, es reflecteixen en els teus ulls. Tens cables entrant. Tens cables, sortint per la teva pell. Hi ha sang seca, en el teu canell. La teva sang seca està a la punta dels meus dits. Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar. Primera nit de la teva vida, acomodant-te per tu mateixa. Mirant-te ara, però tu mai ho sabràs. Ho veig en els teus ulls, ho veig en els teus ulls. Et posaràs bé. Ho veig en els teus ulls, ho veig en els teus ulls. Et posaràs bé. Et posaràs bé.
Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar. Veig que hi ha esperança aquí, en una caixa de plàstic. He vist llums de Nadal, es reflecteixen en els teus ulls. Corrent a través dels corredors, portes automàtiques. He d'arribar a tu, he de veure això passar. Primera nit de la teva vida, acomodant-te per tu mateixa.
Mirant-te ara, però tu mai ho sabràs.



Athlete és una banda indie rock de 4 amics (des dels 14 anys), del sud de Londres.

Video de "Wires":

dimarts, 15 de març del 2011

Nimfes i llops


cartel

Direcció i guió: M. Night Shyamalan.
País: USA.
Any: 2006.
Durada: 110 min.
Génere: Thriller fantástico, drama.
Interpretació: Paul Giamatti (Cleveland Heep), Bryce Dallas Howard (Story), Bob Balaban (Harry Farber), Jeffrey Wright (Sr. Dury), Sarita Choudhury (Anna), Freddy Rodríguez (Reggie), Bill Irwin (Sr. Leeds), Jared Harris, Mary Beth Hurt (Sra. Bell), Noah Gray-Cabey (Joey).
Producció: M. Night Shyamalan y Sam Mercer.
Música: James Newton Howard.
Fotografía: Christopher Doyle.



M. Night Shyamalan és un dels pocs directors capaços de crear actituds trobades i molt poca indiferència.


Un dels personatges de la pel lícula -i com és obvi, un crític de cinema- afirma que "No queda ni un indici d'originalitat en el món".


Sense desprendre's d'una gelor poc característica en els contes de fades, "La jove de l'aigua" transmet una tristesa absoluta en cada pla tancat, cada enfocament i cada color, fins al punt que ni una festa pot animar l'apagada vida que porten els seus personatges i que es reflecteix en els seus jardins, les seves portes i les seves habitacions. Un estil molt propi i que hauria de ser valorat més que res en aquesta època de projectils creuats i de recaptacions que destrossen talents.


  El millor de "La jove de l'aigua", a part de pronunciar sense tremolor les seves intencions, és la seva condició autèntica del gènere, del que el "fantàstic" sempre ha estat i hauria de ser ara: no un cúmul de sobresalts i sorpreses d'últim minut, sinó l'única forma de que l'home pugui criticar el seu món sense represàlies i espantar-de les realitats que mai afirmaria estant despert, i de la manera més lírica, evasiva, precisa i universal possible. Perquè de palestins i israelians, israelians i libanesos, només entenen i volen entendre uns pocs, però de nimfes, llops ferotges i homes-arbre sabem tots.


Interessant intro:
http://www.youtube.com/watch?v=MbTPwyhYfow


Trailer en castellà:



Trailer en anglés:



font: Almudena Muñoz Pérez

dissabte, 12 de març del 2011

Els llocs on hauríem d'haver anat.

Moltes vegades volem una segona oportunitat. De vegades no ho mereixem. El sentiment de pesar, desitjant una nova oportunitat, és comú quan una parella es separa. Qui té la culpa en general busca la simpatia, ja que s'ha adonat, retrospectivament, dels seus errors.

Quan les parelles es trenquen, en general ho manegen en una de dues maneres. O bé s'empenten a oblidar-se de l'altre i seguir endavant, o es rebolquen en la depressió, aguantant. No crec que sigui bona cap de les dues opcions. Tractant d'oblidar significa desfer-se de totes les experiències i lliçons. Rebolcar-se en la depressió significa no acceptar i créixer amb aquestes experiències i lliçons. Quan Becky diu "No vaig a fer res de tot això" -«I will do neither»- està dient, puc seguir endavant, sense oblidar perquè.