Viatge a Hong Kong - Diumenge

Diumenge, 14 de febrer, Sant Valentí, patró dels enamorats. Els que em coneixeu bé recordareu que els Sant Valentí no se'm donen bé, jeje (recordes, Sergio? al bar parrots?, jeje ... val més riure que plorar, jeje).
Ara, tard com sempre, estic esperant el Ferry ràpid que m'ha de portar a l'illa de Lantau, on hi ha el Budda exterior més gran del mon. Però crec que tindré un problema: avui havia d'agafar un teleferic i he vist que està fora de servei ... mmm ... que hi farem!.

Viatge a Hong Kong - Dissabte 13

Avui ha estat un dia familiar. A pesar de que només conec per internet a la meva amiga de Hong Kong, i de passada a la seva germana, avui les dues m'han dut a dinar amb el papa, i a sopar a casa del germa del papa, amb la dona, la tieta, els cusins, els gossets ... 10 persones!!.  Ara sí que puc dir que he tastat el menjar xinés original. Quina vergonya que he passat. Resulta complicat menjar educadament amb els palets que fan anar, y el tipus de menjar, jeje, però tot era bonissim. Per sort, en un moment donat en que un tros de menjar m'ha volat cap a terra, ningú se'n ha adonat i els gossets han fet la feina bruta de netejar el terra, que per cert el tenien netissim (es descalcen en entrar a casa).

 

Avui també he donat caritat, a monjos i a crios (fins i tot han volgut fer-se una foto amb mí!!), i he recorregut el mercat tradicional de flors que hi ha a Mong Kok, típic en any nou llunar. El passeig en cotxe per la ciutat també ha estat interessant. Demà toca anar a dinar a casa de la mama y del padastre, però només serem 5 persones. Mes fàcil que es fixin en la meva "destresa" amb els chop-sticks. Cal anar-hi amb Ferry, i de pas veuré l'illa (Lantau, molt verda).

 

Per cert: vaig actualitzant a diari les fotos que vaig fent a http://picasaweb.google.com/realanakin .

 

Apa...adeu.

Viatge a Hong Kong - Dia 2

Al "personal entertaintment" de la meva butaca clase turista, del Airbus A340 que em porta cap a Hong Kong esta sonant Heroes de David Bowie. Es curios el traste aquest. Es una petita pantalla personal amb accés a tota una biblioteca multimedia. Ara feia dies que no pujava a un vol de llarg recorregut. Per sort ja no recordava l'incomoditat d'questes places d'espai reduit. Ja no sé on ficar les cames!.
Sempre he fet els viatges de llarga durada en parella, però aquesta vegada no. I es que ja deu de fer més de 7 mesos que torno a estar solter. Però bé...la vida de vegades et dona llimones. Pots fer mala cara o ... un suc de llimona.
Redeu! Quin café més horrible que m'acaben de servir amb l'esmortzar!
Com que he viatjat de nit no he pogut fer cap altra cosa que intentar descansar i dormir en l'obscuritat que regnava a bord. Així que no m'he pogut dedicar a la lectura de l'unic llibre que he pogut salvar de la retallada de pes de l'equipatge. Un llibre molt interessant que me va regalar abans d'ahir una persona molt especial (una abraçada d'òs de part del bitxo n.3, desde alguna part del cel de l'India).
En el recopiltori de David Bowie qu estic escoltant trobo a faltar la cançò China Girl, ... jeje ... recordeu que no vol dir "noia xinessa", sino "noia de porcellana", tal i com una bona amiga me va dir fa un munt de temps. Una amiga que per alguna raó que ara desconec m'està fent el buit. Alguna n'hauré fet (tinc antecedents). Espero que un dia d'quest me digui quelcom. Desde aquí dalt, també una salutació per tu.

Bé ... ja no em queda gaire per arribar. Continuem escoltant al Bowie: Slow Burn.

Adeu a tots.

Viatge a Hong Kong - Dia 1 (part 2)

Bé... com diria un amic meu, "la primera a la front", i es que després d'assaborir un suculent Durum d'un local prop de casa de la Silvia, novieta del meu amic Sergio, ens hem dirigit cap a l'aeroport de Barcelona, el Sergio, jo i la meva pesada maleta, on com era d'esperar, una amable hostesa de Swiss Air m'ha fet alleugerir el pes del meu equipatje. Ara, les serveces pel pare de la meva amiga HongKoniana m'esperen a la tornada, a la nevera del Sergio. Les cerveses i d'altres coses. Un total de 6 o 7 kilos se'ls ha tornat a endur el meu amic cap a casa seva. I es que només la meva maleta buida ja pesa un munt. Que hi farem. I a més, amb les presses, no he tancat amb clau la meva maleta abans de facturar-la. Ara m'imagino els meus calçotets tirats a l'asfalt de la terminal 1 de Barcelona, gracies a la dubtosa cura que tenen els operaris de terra del aeroport. Jeje.
Bueno. Ara soc al Airbus A320 que hem deixarà en breus minuts a Zurich.
Adeu gent!

Viatge a Hong Kong - Dia 1

Intento fer un diari del viatge? ... som-hi!

Dijous, dia 11 de febrer. Son les 13:55 i ja soc dins l'Ave que em portarà cap a Barcelona. El papa m'ha portat amb cotxe. Sort perquè la maleta pesa lo seu. Com que espero temperatures entre 27 i 11 graus, desde sol espatarrant al diluvi universal, he portat una mica de tot, i es que ja porto un cert constipat a sobre, com per arriscar-me a patir fred o calor. Ahh! i pels meus amics xinessos els hi porto uns regalets de la nostra terra: oli d'oliva del bò, cervesa especial catalana, una mica de xocolata, i un bon xolís del Pallars (merci Ferran per la idea). Espero que els hi agradi, perquè el sobrepés que està patint la maleta ja li ha pasat factura (porto una de les rodetes xafada).
Mentres escric això vaig escoltant el meu ipod: Athlete, un grup que os recomano, descobert per error, buscant música nova per internet.
Bé, espero que el meu bon amic Sergio m'esperi l'estacio de Sants, a Barcelona. Anirem a dinar, l'enredaré per reparar la roda, i em baixarà cap l'aeroport, per agafar el vol que em portarà cap a Zuritch (suissa), el meu proper destí.
Ja os contaré mes, als que sigueu curiosos. Recordeu l'adreça del meu blog, per si esteu lleguint això desde algun altre canal: http://realanakin.blogspot.com
Desde aquesta adreça os podreu suscriure al meu blog, per llegir totes les tonteries que se'm passin pel cap, jeje.
Jo continuo escoltant música.
Adeu!

Comencem les vacances

Un altre cop per aquí.  Aquest blog el tinc massa deixat de ma de deu. Ara es presenta una nova oportunitat d'anar publicant coses intranscendents: farem una mica de diari de vacances.

Ara fa uns mesos, estava jo tot solet per casa, navegant pel Facebook, quant en una conversa amb una amiga d'Internet, vaig recordar que l'estiu de l'any 2009 no havia fet vacances, així que vaig pensar "he de fer vacances. les necessito". Però on podria anar? No sé .... mmmm ....  

-Escolta Waina (la amiga d'Internet), on puc anar? dóna'm idees

-.... mmmmm ..... Vine cap aquí. Els meus amics i jo te farem un tour.

-Oh!  ...  Ok. ... Perquè no? ....  començaré a mirar hotel i vols.

I dit i fet. Demà dijous es materialitzaran les meves vacances del 2009, amb uns quants mesos de retard, jeje.  

Hey!, abans no hi pensi. Com que això de publicar coses a Internet es com a molt públic, missatge pels amics de les coses alienes:  No visc sol. El meu company de pis es policia, està armat i li alegrareu el dia si intenteu entrar per la força per endur-vos quelcom. A mes, no guardo res de valor a casa. Dit això continuem. 

Total que demà marxo de vacances fins el dia 23, a passar el cap d'any, jeje, .... el cap d'any xinés!!  Me'n vaig cap a Hong Kong!!  

Procuraré anar penjant coses que faci, llocs que visiti, etc ... per si algú té curiositat.

Això de marxar sol a la aventura, amb el meu pobre anglès, pràcticament nul xinés, i totalment desconegut swahili, no resulta molt intel·ligent, però es una bona forma d'aprendre ràpid, jeje.

Així que au!   ens veiem aviat!

Vista nocturna de Hong Kong

De passeig per la montanya

Bé...ara fa dies que no hi fico res en el blog...de fet encara no he començat a escriure en serio....ho haurem de fer aviat!!!

Avui he anat a acompanyar un company que tenia que treballar durant el matí a La Pobla de Segur. Una vegada abandonat el company a la seva sort, a la pobla, era el moment esperat: Carretera Pobla de Segur-Pont de Suert i a la inversa. Es tracta d'una ruta força bonica, plena de revolts divertits i lliscosos, sobretot en un dia mig tapat com el d'avui, i amb moments d'aigua-neu! . Perfecta per fer una mica de zum-zum (llàstima no tenir un vehicle de tracció al radere, tot i que llavors igual m'han de treure de l'espona!!..jeje).

A prop de Pont de Suert es troba un desviament cap al poble de Castellars, on podreu fer parada i fonda en un establiment de turisme rural molt acollidor (43 eur MP/PAX).

A les imatges podeu veure alguna de les "cow parades" que es poden trobar durant el trajecte, així com diversos passatges...i la meva primera xafada a la neu de la temporada!!!

Na zdoróvie! (Salut!)